Aprofitant aquests vents de rebotament generalitzat que bufen arreu i que amenacen a esdevenir un huracà d'aquests que tot just es desinflen en tocar terra un cop passada la Diada, he decidit autodeterminar-me. Com que sé que aconseguir-ho sense molestar ningú és impossible, he tirat pel dret i he decidit fer-ho unilateralment i sense demanar permís.
Dels primers que he decidit autodeterminar-me és de la monarquia borbònica i de tot el que li penja. Després de l'esperpèntic episodi de la cacera reial, ara m'ha quedat molt clar que el monarca ha deixat de ser el meu punt de referència moral, ja que no només maltracta animals, sinó que també maltracta xofers. I també està el culebrot Urdangarin. Parlem clar: per molt que s'entesti la Casa Reial a desvincular aquest senyor de la resta de la família, Urdangarin ha fet el que ha fet per ser el gendre del rei i per creure's intocable. No sé perquè serà, però em recorda a tots aquests familiars de milhomes esdevinguts dictadors que s'han aprofitat del poder per fer el que han volgut ahir, avui i demà.
Dels segons que m'autodetermino són, evidentment, dels polítics. Dels d'aquí i dels d'allà perquè cap d'ells m'ha demostrat estar a l'alçada de les circumstàncies: més enllà de la retòrica buida i les amenaces velades ( i no tant), encara segueixo esperant algú que tingui alguna idea sensata -que no sigui apujar impostos i retallar serveis socials- i que estigui disposat a aplicar-la pensant en el bé de la ciutadania i no en la seva poltrona o en els seus bussiness particulars per quan torni a l'empresa privada.
També m'autodetermino d'aquest invent que es diu Unió Europea. Després d'anys i anys de rentada de cervell lloant-nos els aventatges d'aquesta integració picassiana de l'epoca cubista, de cop i volta descobrim que el projecte grinyola per totes bandes i que supura un tufillo molt perillós barreja de proteccionisme, feixisme, classisme i més ismes que posen els pèls de punta.
I, finalment i de moment, també he decidit autodeterminar-me de l'exèrcit que dirigeix Sauron des dels despatxos de Mordor en forma de bancs, banquers, agències de qualificació, prima de risc, especulació, divises i mercats. Gràcies a ells, i a la crisi que ha generat el sistema capitalista que tant veneren, m'he quedat sense feina, no deixo de donar-me contra la paret intentant trobar una sortida i m'he empobrit fins a límits impensables.
El primer pas ha estat imitar l'original anunci d'una firma de mobles que a la segona rentada es desmunten i canviar el felpudo. S'ha acabat el Benvinguts. Ara posa prohibida l'entrada. I aviso aquest senyor tan lleig que diu que la independència per sobre del seu cadaver que si gosa enviar-me els tancs pot prendre mal i acabar electrocutat si toca el timbre.
Dels primers que he decidit autodeterminar-me és de la monarquia borbònica i de tot el que li penja. Després de l'esperpèntic episodi de la cacera reial, ara m'ha quedat molt clar que el monarca ha deixat de ser el meu punt de referència moral, ja que no només maltracta animals, sinó que també maltracta xofers. I també està el culebrot Urdangarin. Parlem clar: per molt que s'entesti la Casa Reial a desvincular aquest senyor de la resta de la família, Urdangarin ha fet el que ha fet per ser el gendre del rei i per creure's intocable. No sé perquè serà, però em recorda a tots aquests familiars de milhomes esdevinguts dictadors que s'han aprofitat del poder per fer el que han volgut ahir, avui i demà.
Dels segons que m'autodetermino són, evidentment, dels polítics. Dels d'aquí i dels d'allà perquè cap d'ells m'ha demostrat estar a l'alçada de les circumstàncies: més enllà de la retòrica buida i les amenaces velades ( i no tant), encara segueixo esperant algú que tingui alguna idea sensata -que no sigui apujar impostos i retallar serveis socials- i que estigui disposat a aplicar-la pensant en el bé de la ciutadania i no en la seva poltrona o en els seus bussiness particulars per quan torni a l'empresa privada.
També m'autodetermino d'aquest invent que es diu Unió Europea. Després d'anys i anys de rentada de cervell lloant-nos els aventatges d'aquesta integració picassiana de l'epoca cubista, de cop i volta descobrim que el projecte grinyola per totes bandes i que supura un tufillo molt perillós barreja de proteccionisme, feixisme, classisme i més ismes que posen els pèls de punta.
I, finalment i de moment, també he decidit autodeterminar-me de l'exèrcit que dirigeix Sauron des dels despatxos de Mordor en forma de bancs, banquers, agències de qualificació, prima de risc, especulació, divises i mercats. Gràcies a ells, i a la crisi que ha generat el sistema capitalista que tant veneren, m'he quedat sense feina, no deixo de donar-me contra la paret intentant trobar una sortida i m'he empobrit fins a límits impensables.
El primer pas ha estat imitar l'original anunci d'una firma de mobles que a la segona rentada es desmunten i canviar el felpudo. S'ha acabat el Benvinguts. Ara posa prohibida l'entrada. I aviso aquest senyor tan lleig que diu que la independència per sobre del seu cadaver que si gosa enviar-me els tancs pot prendre mal i acabar electrocutat si toca el timbre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada