Encara astorada per les imatges del linxament del cònsul dels Estats Units a Bengassi, avui amb prou feines el meu fetge encaixa els nous videos penjats a la xarxa dels saquejos a les ambaixades ianquis del Iemen i d'Egipte. Des del primer dia, quan tothom lloava a Occident els moviments de la primavera àrab, jo vaig alertar del perill de la ma negra de l'integrisme islàmic que s'hi amagava al darrere. Les revoltes, que van acabar amb els dictadors col·locats i mantinguts durant anys pels EUA i Europa, em recordaven molt la revolució que els iranians van fer per enderrocar el sha i que va obrir la porta a un altre règim de terror: el dels aitol·làs.
Tanmateix, i per evitar caure en el parany que tots els àrabs són uns fanàtics i uns salvatges, avui em permetré parlar dels seus músics. Deixant de banda l'admirat Rashid Taha, autèntic innovador de la música raï nordafricana, el panorama musical àrab té autèntiques joies pràcticament desconegudes al nostre país. Una d'elles és Souad Massi, algeriana bereber de la Cabilia que l'any 1999 va ser acomiada de la seva feina al govern per les lletres feministes de les seves cançons. Ara viu a París i és una de les artistes més populars en llengua àrab. Les seves cançons, majoritàriament acústiques, tenen influències del folk, del rock, de la chanson francesa i del jazz.
L'altre descobriment musical és Rasha, nascuda a Ondurman (Sudan). Descendent d'una família de músics, Rasha va emigrar el 1991 a Espanya per començar la seva carrera com a solista. Canta en àrab clàssic històries sobre l'amor i el desamor de les dones, i barreja la música tradicional sudanesa amb el jazz i el flamenc.
La tercera proposta és el trio Zaman. Són coneguts arreu com els Gipsy Kings àrabs i barregen les melodies i ritmes del Pròxim Orient amb elements del flamenc més gitano. A banda de les seves lletres sobre l'amor i la denúncia social, la peculiaritat de Zaman és que prové d'Akko, una petita ciutat israeliana fronterera amb el Líban. Com a àrabs palestins amb passaport israelià que són, tenen prohibida l'entrada a la majoria dels països àrabs de la zona, però per sort la música no coneix de fronteres estúpides dibuixades sobre un mapa.
Tanmateix, i per evitar caure en el parany que tots els àrabs són uns fanàtics i uns salvatges, avui em permetré parlar dels seus músics. Deixant de banda l'admirat Rashid Taha, autèntic innovador de la música raï nordafricana, el panorama musical àrab té autèntiques joies pràcticament desconegudes al nostre país. Una d'elles és Souad Massi, algeriana bereber de la Cabilia que l'any 1999 va ser acomiada de la seva feina al govern per les lletres feministes de les seves cançons. Ara viu a París i és una de les artistes més populars en llengua àrab. Les seves cançons, majoritàriament acústiques, tenen influències del folk, del rock, de la chanson francesa i del jazz.
L'altre descobriment musical és Rasha, nascuda a Ondurman (Sudan). Descendent d'una família de músics, Rasha va emigrar el 1991 a Espanya per començar la seva carrera com a solista. Canta en àrab clàssic històries sobre l'amor i el desamor de les dones, i barreja la música tradicional sudanesa amb el jazz i el flamenc.
La tercera proposta és el trio Zaman. Són coneguts arreu com els Gipsy Kings àrabs i barregen les melodies i ritmes del Pròxim Orient amb elements del flamenc més gitano. A banda de les seves lletres sobre l'amor i la denúncia social, la peculiaritat de Zaman és que prové d'Akko, una petita ciutat israeliana fronterera amb el Líban. Com a àrabs palestins amb passaport israelià que són, tenen prohibida l'entrada a la majoria dels països àrabs de la zona, però per sort la música no coneix de fronteres estúpides dibuixades sobre un mapa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada