divendres, 21 de setembre de 2012

La rauxa dels polítics i la manipulació mediàtica

Al mercat avui tothom comentava els últims esdeveniments polítics de l'agenda catalana. Cadascú deia la seva fins que una senyora  ha deixat anar que "en el referèndum sobre la independència només haurien de votar els catalans de debò". El més sorprenent no ha estat, però, la seva declaració, sinó el silenci còmplice dels seus interlocutors. Quan li he preguntat com ho faria ella per saber qui és català de debò i qui no, m'ha respost: "bé hi hauran papers que diguin d'on és cadascú". No m'he pogut estar de respondre-li que això em recordava Adolf Hitler.

L'autodeterminació és un dret reconegut internacionalment i, si un poble vol independentitzar-se, ningú li ha de posar pals a les rodes i menys un estat suposadament democràtic com és Espanya. El problema sorgeix quan resulta que la independència, que s'ha d'aprovar per referèndum, la vol un partit polític o una classe social determinada. I si deixem de banda les quimeres borbòniques i fem un petit exercici de realitat, veurem que els comptes no surten i, com bé diu avui l'expresident Jordi Pujol: "la independència de Catalunya és quasi impossible".

Doncs bé, que ens treiem de la txistera? El conill de l'exclusió en forma de senyora Pepeta dient que només votin els catalans de debò? Anem malament. El president Artur Mas recordava l'endemà de la manifestació de l'11-S que el camí seria costerut i que caldria fer "molta pedagogia perquè a Catalunya no tothom és independentista". I és que tots sabem que si es margina la població pels seus origens estarem obrint la porta al nacionalisme excloent, que és la llavor del feixisme.

Teòricament, els mitjans de comunicació, sobretot els públics que paguem tots, juguen un paper central per contrarestar aquests brots feixistes i reduir-los a l'anècdota. Tanmateix, observo astorada que lluny d'informar amb precisió, rigor i objectivitat, alguns periodistes s'han reconvertit en corretges de transmisió d'un determinat pensament i competeixen entre ells per veure qui la diu més grossa a l'hora d'adoctrinar l'opinió pública.

Només dues dades. La primera: TV3 i Catalunya Ràdio van destinar 317 hores i 27 minuts a parlar de la manifestació de la Diada durant l'agost i el setembre. La segona dada és més recent i té a veure amb el tractament informatiu que TV3 va fer ahir de la tornada de Mas de Madrid. Escriure "milers de persones reben Mas a la plaça Sant Jaume" quan el periodista està parlant de centenars, o equiparar-ne el  seu retorn amb el de Tarradellas o Companys van ser lamentables.

Seguint amb l'artilleria mediàtica, avui novament allau d'entrevistes de dirigents de CiU. En la de Cat ràdio, el portaveu Homs vaticinava un nou Parlament sortit de les urnes "més independentista". Doncs jo vaticino un nou Parlament més enfrontat que mai, amb un augment de les opcions independentistes, sobretot per la banda d'ERC,  però també amb un creixement espectacular del PP davant la falta de rumb dels socialistes. I aquesta divisió política i també social l'hauran atiat els nostres polítics irresponsables, que han perdut definitivament el nord en optar per la rauxa en detriment del seny.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada