dijous, 4 d’octubre del 2012

Luxe i misèria a la ciutat dels prodigis

LLegeixo amb certa estupefacció que l'Ajuntament de Barcelona invertirà 5,1 milions d'euros en obres de millora del Passeig de Gràcia per donar resposta a les "demandes" del totpoderós lobby comercial de la zona. Sembla que amb les coloraines de la font que uneix aquesta avinguda de la moda amb la Gran Via no hi ha hagut prou i, un cop acabat el rentat de cara abans de Nadal de l'any que ve, el carrer top ten de la ciutat tindrà més enllumenat, més arbres, més cobertura wifi i unes voreres més segures perquè el turista pugui caminar segur de no entrebancar-se sense desviar la vista dels aparadors.

Tot i que aquest últim any la crisi ha abocat al tancament d'alguna botiga en un fet sense precedents, ningú nega que el Passeig de Gràcia continua sent l'aparador per excel·lència de la falsa opulència de Barcelona. I dic falsa perquè uns carrers més enllà, el Passeig de Sant Joan es desfà a trossos: rajoles trencades que ballen, asfalt trossejat a l'alçada del pas de vianants, arrels d'arbres que han petat voreres, vegetació deixada...Aquest és el paisatge amb què cada dia conviuen veïns i conductors entre la plaça Tetuan i l'Avinguda Diagonal.

L'anterior govern municipal només tenia diners per arreglar una part i va optar pel tram de Tetuan-Arc del Triomf per acabar d'una vegada amb les protestes d'un veinat ben organitzat i infatigable que durant anys va denunciar el lamentable estat d'aquesta important via d'enllaç entre el nord i el sud de la ciutat. Així doncs, mentre la part sud fa goig, amb vegetació i ombra, jocs d'infants, bancs i voreres cuidades, i la part nord resisteix amb la seva rambla que comparteix amb el districte de Gràcia, la part central fa molta pena.

I si seguim parlant de falsa opulència d'una ciutat que prioritza el turisme, uns quilòmetres més enllà, a tocar de Glòries, els treballs per acabar abans de la primavera que ve l'edifici que acollirà el nou mercat dels Encants vells segueixen a bon ritme. Tanmateix, tinc la sensació que el disseny funcional i gens mediterrani del nou emplaçament que ens ha costat més de 26 milions euros no lliga gaire amb la misèria que s'ha anat instal·lant últimament al mercat  i que està acabant amb l'encant d'aquests Encants on jo de petita em comprava tebeos i vestits per a les nines.

Ahir mateix hi vaig fer un volt buscant armaris i vaig tornar a casa astorada. Bona part de les parades fixes de tota la vida han tancat les persianes definitivament i les poques que encara aguanten venen molt poc. Curiosament, les parades que sí han incrementat el nombre de clients últimament són les que jo anomeno parades misèria: aquelles que aboquen sobre una lona tirada al terra quilos de roba usada plena de pols, restes de vaixelles o de roba per a llar de procedència desconeguda. Ahir s'hi amuntegaven desenes de persones remenant  mentre el venedor animava a crits la venda. I és que del luxe del Passeig de Gràcia a la misèria dels Encants Vells només hi ha 23 minuts en bus i 15 en metro.







Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada