dilluns, 8 d’octubre del 2012

De psicotècnics, idiomes i polítics amb poques llums

Fa uns quants anys un company periodista em va justificar la utilització dels examens psicotècnics en els processos de selecció de redactors amb la següent anècdota. Resulta que l'equip d'avaluació d'una televisió va comprovar amb certa estupefacció com el redactor que millor havier respost als exàmens era el que pitjor resultat havia donat en la prova psicotècnica. Van decidir obviar les dades i uns mesos després van haver d'ingressar el pobre home en un hospital perquè, enmig d'un atac de nervis, s'havia enfilat a la taula i havia trencat el teclat. A partir d'aleshores van aplicar l'avaluació psicotècnica estrictament fins el punt de desestimar brillants periodistes perquè no havien superat amb éxit aquesta part de les proves.

Superar una prova psicotècnica i demostrar un bon nivell de coneixement d'idiomes, sobretot pel que fa a  l'anglès, són dues condicions sine qua non per tenir alguna remota possibilitat de trobar feina en aquest país. Aleshores, per què no s'aplica el mateix nivell d'exigència als polítics, sobretot tenint en compte que les seves decisions i declaracions tenen conseqüències directes sobre la vida de milers de persones?  Segueixo sense entendre, per exemple, com un personatge de poques llums com José Antonio Monago pot seguir dient bestieses amb total impunitat sense que ningú li qüestioni la seva aptitud per dirigir el govern d'Extremadura. I qui diu Monago, diu Basagoiti comparant els bascos espanyols amb els jueus i l'Holocaust o Sánchez Camacho apuntant la possibilitat de manifestar-se amb la Falange el pròxim 12 d'octubre per la unitat d'Espanya.

I pel que fa als idiomes, no puc sentir més vergonya aliena quan veig a don Mariano Rajoy posar cara de babau mentre fa veure que entén el que està dient un homòleg seu europeu que parla en anglès. I la cara de paisatge gallec de Rajoy la faig extensiva a tots els seus predecessors al càrrec...Per això, és motiu d'alegria comprovar ara com des de l'Espanya mesetària, acomplexada, casposa, monolingüe i uniformadora es queden garratibats quan veuen periodistes estrangers a les rodes de premsa del president de la Generalitat preguntant en anglès i sent contestants en un anglès molt sui generis pel seu toc català. Només els falta cridar: ¡a mi hábleme en cristiano!

I a l'estat mental i el coneixement d'idiomes dels polítics afegiria una nova exigència: la necessària capacitat per adaptar-se als canvis o, el que és el mateix, la resiliència. De què em serveix un polític que s'encaparra a negar l'evidència i a mantenir l'status quo, sobretot en aquests temps de caos financer i de crisi política i econòmica? El món és canvi constant i un dirigent polític demostra la seva vàlua personal i també professional quan és capaç d'adaptar-se als canvis i a les exigències de la societat que representa. Parlar de textos intocables, de secessions impossibles i d'amenaces militars; o recórrer a l'insult i a la desqualificació com a únic argument no només els desqualifica com a polítics. També els desqualifica com a persones.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada