divendres, 26 d’octubre del 2012

Arrels: 25 anys posant sostre a Barcelona

Viure al carrer és la culminació d’un lent procés de deteriorament personal que la majoria de les vegades comença amb la pèrdua de la feina seguit. Tanmateix, amb l’augment imparable de l’atur i de les retallades socials actuals, aquest procés de desemparament, situat entre els tres i els cinc anys, s’està escurçant de forma alarmant i les entitats socials no es cansen de repetir que la xifra de persones sense un sostre on aixoplugar-se es dispararà els pròxims anys si no es posa remei amb polítiques publiques de prevenció. I és que quan tots els fils de la teranyina es van trencant sense temps a refer-los, el descens a l’infern del desarrelament i de l’exclusió social és inevitable i poques vegades se’n surt si no és amb molta voluntat i molta ajuda. A més, la crua realitat ha demostrat que un cop es deixa el carrer comença un llarg i costerut camí de reconstrucció personal i només una minoria aconsegueix refer la seva vida.

Segons el recompte fet per la Xarxa d’Atenció a Persones Sense Llar (XAPSLL) el 8 de novembre del 2011, Barcelona ha enregistrat aquests últims tres anys coincidint amb la crisi econòmica un increment del 32,1% de persones sense llar comptant les que dormen al carrer, viuen en assentaments i s’allotgen en albergs o residències socials. En total, a finals del 2011 es van comptabilitzar 2.791 persones vivint al ras respecte a les 2.113 del 2008. Els assentaments havien crescut un 162,3% arribant a les 695 persones mentre que la gent que malvivia al carrer, uns 838, suposava un increment del 27,4%. I pel que fa als allotjats provisionalment la nit del recompte, el percentatge també augmentava un 5,7% respecte a anys anteriors i arribava a les 1.258 persones. Les xifres coincidien amb les facilitades per la Síndica de Barcelona, Maria Assumpció Vilà, que dies abans havia denunciat que unes 700 persones de diferents nacionalitats, de les quals 200 eren menors, vivien en barraques.

Una de les entitats que treballa amb les persones sense llar a Barcelona és Arrels, una fundació privada que aquest mes de novembre complirà 25 anys de vida. El perfil de la persona atesa per l’entitat és molt específic: la majoria són homes de nacionalitat espanyola amb una situació de pobresa crònica o consolidada que viuen al carrer des da fa temps, poc més del 15% pateix alguna malaltia mental o adicció, i gairebé la meitat supera els cinquanta anys, cosa que fa molt més difícil la seva reincorporació al mercat laboral. “La pobresa és femenina, però l’exclusió és masculina. La dona segueix tenint més recursos personals que l’home per suportar les situacions de pobresa”, aclareix el portaveu d’Arrels, Ramon Noró. Els llocs més habituals de la ciutat per dormir al ras són els districtes de Ciutat Vella i l’Eixample.

Tot i que el perfil de la persona atesa per Arrels no ha variat gaire des del 1987, l’evidència que les coses estan canviant a pitjor és que cada vegada hi ha homes més joves vivint al carrer. “Ni en èpoques de bonança hem aconseguit acabar amb les desigualtats, però ara el perfil està evolucionant lentament”, explica Noró. I és que ara s’afegeix un nou perfil de pobresa que aboca també a l’exclusió i a la fractura social: el de les persones immigrants sense regularitzar, el dels desnonats per no poder fer front a la hipoteca, i el de les persones amb malalties que han perdut les seves prestacions per les retallades públiques.

Des dels seus inicis, Arrels ha atès 7.500 persones amb el difícil repte de garantir-los les necessitats vitals més bàsiques: allotjament, alimentació i higiene partint de la premissa que l’habitatge és “l’element clau per aconseguir l’arrelament d’una persona en la societat”, explica el seu nou director, Ferran Busquets. Només durant l’any passat, per exemple, aquesta entitat va atendre 1.126 persones sense sostre, es van servir 22.776 àpats, es van donar 624 lots de menjar i es van repartir 26.623 peces de roba. Més de 500 persones van utilitzar els serveis higiènics, 200 es van allotjar en els pisos i albergs disponibles, i prop d’un miler van rebre assessorament mèdic, social i jurídic. I la previsió és que, de cara als pròxims anys, la xifra no pari de créixer sobretot si es té en compte que uns 160.000 barcelonins van perdre les prestacions socials durant l’any 2011 d’acord amb els càlculs de Barcelona Inclusiva.

El cas de Faustino O.P. és un dels molts testimonis colpidors que recull la nova revista de l’entitat, Arrela’t, creada per sensibilitzar la societat i que demostra que el principal problema de la gent que viu al carrer no són les malalties mentals, sinó els problemes econòmics provocats per la falta d’ingressos. “Tinc 53 anys, he treballat tota la meva vida i ara estic sense feina. En el meu últim treball em van dir que ja no comptaven amb mi. Vaig provar en altres llocs però no em van dir res fins que ja no vaig poder pagar el pis. Pel cap em passa de tot. Estàs sense feina, ni pis, ni paga per malviure...No pensava que acabaria al carrer i em fa vergonya demanar ajuda perquè no estic acostumat. Amb la crisi ho veig malament: no hi ha ajuts per tothom i com jo hi ha molta gent. Molts no aixecaran el cap. Aquí m’ajuden a tenir un sostre però jo vull ajuda per buscar feina. Em queden 15 anys per jubilar-me i, si no treballo, ¿què faré?”

Voluntariat i sensibilització social
Arrels es nodreix bàsicament del treball desinteressat de centenars de barcelonins i de les aportacions privades i públiques, té la seva seu central al carrer Riereta 24 i treballa en xarxa amb els serveis socials públics. Una cinquantena de professionals, 221 voluntaris, 3.752 socis i donants, i 78 empreses integren aquesta xarxa salvavides que disposa d’equips de carrer, d’un centre de dia, de places en albergs i pisos socials; de serveis jurídics, psicològics i hospitalaris; i de programes de reinserció laboral. 

Malgrat la crisi econòmica, l’entitat resisteix gràcies a un fort control de la despesa i l’any passat va obtenir un superàvit de més de 23.000 euros. “Sempre hem gastat el que hem tingut i hem atès a les persones com hem pogut”, explica Noró. En aquest sentit, els ingressos de la fundació provenen majoritàriament de fonts privades (un 55%) mentre que el finançament públic arriba al 38%. La resta dels ingressos s’obtenen de les persones ateses i destina el 48% del seu pressupost a l’allotjament.

És precisament gràcies a aquesta solvència econòmica que Arrels s’ha proposat fer ara un pas endavant coincidint amb el seu 25è aniversari. Sense deixar de banda el seu propòsit fundacional –l’atenció i l’acompanyament-, la fundació ha canviat aquest mes de direcció i ara aposta per la comunicació i la sensibilització social “per lluitar contra la pobresa i posar sostre a la ciutat”. En aquest sentit, l’entitat presentarà a finals d’any un Pla Estratègic 2013-2015 on es plantegen qüestions com expandir el treball d’Arrels fora de Barcelona o ampliar el perfil de les persones ateses per incloure-hi joves i immigrants sense papers. Tot un repte en temps de vaques magres.

Article aparegut al número 125 de la revista Carrer de la FAVB

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada