dimecres, 21 de novembre del 2012

“Les institucions no ajudaran el Liceu fins que vegin que hem de tancar”


Veure fa uns mesos els treballadors del Gran Teatre del Liceu manifestant-se a les Rambles contra d’un Expedient de Regulació d’Ocupació és una de les imatges més sorprenents que ens deixa la crisi aquest 2012. Un dels símbols més emblemàtics de la cultura i del poder de l’alta burgesia catalana, que ha resistit guerres, atemptats i incendis, perilla ara per la brutal tisorada que les administracions públiques han fet en l’àmbit de la cultura, fins el punt que gairebé ningú s’atreveix a teoritzar sobre el seu futur. Qui sí s’atreveix a fer-ho és Manuel Martínez, tramoista i president del comitè d’empresa del Liceu, i la seva predicció no és gens engrescadora. “El Liceu no se’n sortirà sol i les institucions no ens ajudaran fins que vegin que hem de tancar”, es lamenta.

Encara que de cara a la galeria el Liceu conserva el seu pedigrí cultural, els problemes econòmics i els conflictes laborals fa temps que s’arrosseguen. El 2009, coincidint amb l’inici de les retallades, el seu director, Joan Francesc Marco, ja no es vanta públicament de la bona situació financera del teatre i un any després autoritza el primer ERO que deixa 24 treballadors sense feina. La decisió de la Generalitat de retallar un milió i mig d’euros del pressupost destinat al Liceu per al 2012 dispara totes les alarmes i precipita la presentació, el 14 de febrer passat, d’un nou expedient d’ocupació temporal que afecta el 90% de la plantilla, uns 365 treballadors. En queden exclosos la direcció executiva i una part d’administració. “Ens vam assabentar que s’havia presentat l’expedient per la premsa. Vam estar setmanes intentant parlant amb ells i al final ens van dir que tot era mentida”, explica Martínez.

Després de setmanes de negociacions, la direcció del Liceu retira l’ERO a canvi que els treballadors renunciïn a la paga de juny i a altres drets, i acceptin descomptar-se un percentatge de cada nòmina fins a compensar el milió i mig que ha deixat d’invertir el govern català. El comitè reclama sense èxit tenir accés a les nòmines de tot el personal per controlar si el descompte també s’aplica als sous de la direcció. “La gent ha de saber que malgrat els problemes econòmics d’una institució pública com és el Liceu, el sou de Marco és de 160.000 euros l’any i que els onze membres que formen la cúpula directiva guanyen entre 80.000 i 100.000 euros l’any. A més, hi ha molts càrrec doblats i un 44% de l’administració té un càrrec”, recorda Martínez.

Pocs mesos després i aprofitant l’arribada de les vacances d’estiu, l’empresa vulnera l’acord firmat amb el comitè d’empresa i a finals d’aquest juliol acomiada setze treballadors més adduint que no estan contents amb el seu rendiment. Se’n van al carrer onze músics de l’orquestra, dos cantants del cor i tres tècnics d’escenari.

La retallada pública és un fet inqüestionable. El Gran Teatre del Liceu rep subvencions del govern central, la Generalitat, l’Ajuntament i la Diputació de Barcelona, i aquest any ha perdut uns catorze milions d’euros respecte al pressupost del 2009. La tisorada més bèstia, però, ha vingut de la mà del govern central, que és qui més diners ha aportat fins ara a les arques del teatre. El govern Zapatero va decidir l’any 2010 retallar el pressupost per al Liceu un 30% en tres anys. A aquesta reducció, s’afegeix ara la decisió del govern Rajoy de retallar un 33% més la partida, fet que significarà que a partir del 2013, el Liceu rebrà de l’Estat un 63% menys de diners.

Segons explica Martínez, a aquesta important reducció de pressupost públic s’ha d’afegir una mala gestió interna que ha portat, per exemple, a canviar de director de màrqueting tres vegades en poc temps, a reduir el personal fins el punt de posar en perill la qualitat del servei i a quedar-se sense solista de clarinet. “En el cas de la gestió interna, s’han perdut dos milions i mig d’euros, sobretot pel que fa ingressos de mecenatge i de venda directa en taquilla. A això s’haurà d’afegir ara el perjudici per l’augment de l’IVA”, argumenta. Amb aquest panorama, de ben poc servirà llogar el teatre a 30.000 euros a cantants que habitualment no formen part de la programació clàssica, com Isabel Pantoja o Julio Iglesias.

Tanmateix, a parer del president del comitè d’empresa, la situació més kafkiana es viu entre els mateixos treballadors del Liceu, que estan dividits. Al teatre hi ha quatre col·lectius de treballadors representats per diferents sindicats. El cor i l’orquestra estan controlats pel SICAP, un sindicat que agrupa professionals de la música, i l’UGT; mentre que administració i escenari està sota la batuta de la CGT. “No tenim cap força per negociar, tenim caducat el conveni des del 2008 i no tenim ni un cor ni una orquestra de primera per falta de gent. Som pocs i mal avinguts i no descarto que acabin externalitzant serveis”, conclou pessimista.

Contraportada de la revista Carrer del desembre. 


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada