dissabte, 1 de desembre de 2012

La profecia maia i la destrucció de Catalunya

Jo em pensava que el món tal com l'hem conegut s'havia d'acabar aquest passat 25-N. Els senyals del final de cicle eren inequívocs, almenys al meu carrer: ens han obert un Mercadona, ens han robat els panys de les portes d'entrada a totes les finques i pràcticament tots els comerços han fet fallida.  Il·lusa de mi, tot em feia pensar en la victòria espectacular del nostre Moisès particular i en l'automàtica fulminació d'Espanya per tots els seus pecats. Fins i tot m'havia il·lusionat pensar que amb Mas de president omnipotent podríem anar fins a Sóller a comprar taronges sense haver-nos de mullar els peus. Però no. De moment.

I dic de moment perquè, segons la profecia dels maia -experts astrònoms i hereus de la saviesa de l'Atlàntida i vés a saber si també dels marcians-, el món s'acabarà aquest solstici d'hivern. Ho diu el seu calendari, que fixa per al 21 de desembre que ve la finalització d'un dels llargs periodes de la humanitat de 5.125 anys de durada. Segons els savis més tronats, aquest dia els terrícoles -catalans i la resta- experimentarem una transformació física i espiritual que marcarà l'inici de la tercera era.

El que no m'acaba de quedar clar és quin tipus de transformació experimentarem. No sé si ens passarà com als japonesos, que es pensaven que menjant hamburgueses del McDonalds es tornarien rossos com els ianquis. O potser ens tornem hermafrodites i ja no caldrà fer tantes tonteries per reproduir-nos. Alguns parlen directament de la destrucció de Catalunya  per la col·lisió d'algun objecte estrany d'aquests que hi ha passejant per la galaxia com ara un asteroide, un forat negre o una gran activitat solar que ens deixi a tots ben socarrimats. Jo n'afegiria dos més: una invasió de l'exèrcit espanyol dirigit per Anacleto i un nou avançament electoral.

Si el que diu la profecia maia és veritat, Artur Mas no s'hauria de preocupar (i Duran tampoc) per haver de governar quatre anys al dictat d'ERC. Uns dies abans de la fatídica data es constituirà el nou Parlament, on es posarà de manifest l'olla de grills que és Catalunya i la incapacitat del nostre Moisès per guiar-nos en solitari en la dura travessa pel desert abans d'arribar a la terra promesa. Però no passa res perquè el dia 21 de desembre s'acabarà tot i ja no caldrà ni investir Mas en segona volta, ni fer noves retallades, ni demanar més diners a Madrid, ni convocar un referèndum d'autodeterminació per al 2013.

Jo, per si de cas, he decidit celebrar la fi del món a la Garrotxa en bona companyia, passejant per la Fageda d'en Jordà mentre espero que els volcans s'empassin el meu país petit i la gent que tant estimo abans que ho faci la Guàrdia Civil.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada