Fa uns dies -i abans que publiqués la informació el diari El Pais- va arribar a les meves mans un curiós díptic editat per les CUP sobre els sous dels regidors de Barcelona i en quin barri viuen. Segons la informació recopilada, deixant de banda la millonada que cobra l'alcalde, la majoria dels nostres representants polítics al consistori barceloní cobren un mínim de 7.000 euros mensuals per catorze pagues. En alguns casos, s'hi han de sumar altres sous complementaris que no baixen dels 1.000 euros en cas de formar part de l'Àrea Metropolitana de Barcelona o de la Diputació, entre altres xiringuitos municipals i supramunicipals.
Els sous em van sorprendre i em van cabrejar, sobretot després d'haver escoltat nombroses vegades a polítics de tots els colors dir que des que es dediquen al negoci de manar en nom de tots nosaltres han perdut diners. M'ho hauria cregut si no fos per les nissagues familiars que generació rera generació opten per la política com a modus vivendi i ja sabem que les llistes tancades dels partits són un bon refugi per a ganduls i inútils amb cognoms il·lustres.
Pel que fa nissagues familiars dedicades a la política des de fa molts anys amb encerts i errors tenim el cas dels Pujol, on les veus malèvoles feien circular en el Parlament fa anys que el fill avui imputat en el cas de les ITV es dedicava a la política perquè no servia per a res més. També sabem dels Homs: el germà gran és conseller i la germana petita és regidora. I en el cas del clan Bustos també sabem que l'alcalde de Sabadell s'ha envoltat de tota la família i que el seu germà és una primera espasa al PSC com passa amb el clan Zaragoza.
Pel que fa al tema del barri de residència, la informació de les CUP també em va ajudar a entendre a aquell dirigent local de CiU que deia fa uns mesos públicament que "Barcelona és la millor ciutat del món". Resulta que la majoria dels regidors convergents viuen a Sarrià, Pedralbes, Gràcia i les Corts. Els que han optat per viure en districtes més proletaris, com Nou Barris o Sant Martí, es poden comptar amb els dits d'una mà.
Aquests dies en què coincideixen els escàndols de finançament irregular del PP amb els casos de diputats, ministres, regidors i alcaldes imputats que no han tingut la decència de renunciar, ni que sigui temporalment, als seus càrrecs fins que els casos de presumptes corrupteles s'aclareixin al jutjat, cobra cada cop més força la idea que sota la fina capa de pintura democràtica que cobreix els nostres representants polítics s'amaguen els cacics i mafiosos de sempre.
No només és una llàstima perquè encara queden polítics honestos, i molt més dels que ens pensem. També és un perill, i molt greu, perquè aquestes conductes indignes alimenten la bèstia del totalitarisme.
.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada