Pareu el món que em vull baixar!

Encara recuperant-me de la impressió que m'ha provocat entrar al súper i trobar-me una taula plena de llibres amb les últimes novetats editorials enmig del paper de vàter, els preservatius i els xampús, torno a casa a corre cuita en un intent de protegir-me de tanta estultícia humana. Lamentablement, cometo un error garrafal heretat de la meva època desquiciada de periodista de premsa: poso la ràdio per escoltar les notícies del migdia i el meu estat catatònic augmenta en proporció directa a la informació surrealista que vomita el lloro parlant.

A Catalunya les coses no ens poden anar pitjor. Ja no cal que els militars espanyols ens amenacin amb una intervenció armada o que el govern Rajoy ens recordi que si marxem d'Espanya, marxem d'Europa. Dic que ja no cal perquè els nostres polítics, sempre tan intel·ligents i espavilats, ja s'estan encarregant d'enfonsar-nos en la misèria més absoluta amb les seves constants baralles de gall. Que si jo la tinc més llarga i grossa que tu, que si la meva ho és més... Això de marcar paquet està bé als quinze anys quan un té les hormones alterades, però en dirigents polítics de CDC i d'UDC fa vergonya. I això sense comptar amb el mal que estan fent al país per donar una imatge de divisió interna precisament quan més necessitem remar tots en la mateixa direcció.

I si parlem d'ERC, tres quarts del mateix. Amb un govern català agafat pels collons per Madrid per culpa de l'escanyament econòmic, als republicans no se'ls acudeix una altra cosa que tibar encara més la corda i posar sobre la taula requisits maximalistes a canvi d'aprovar els pressupostos de la misèria, uns requisits que l'únic que aconseguiran serà decantar CiU un altre cop cap a la banda del pacte amb el PP i les Espanyes. Això i deixar Artur Mas sense un pèl al cap dels disgustos.

L'exemple més lamentable d'aquest esperpèntic escenari, amb picabaralles familiars i llançament de plats pel cap, és el que ha passat a Òmnium. Ahir llegíem que la seva presidenta, la Muriel Casals, assumia que unes circumstàncies excepcionals -com són les econòmiques- podien endarrerir la consulta sobiranista. Avui escoltem Òmnium dir el contrari i atribuir el malentès de la declaració a la ineptitud del periodista. Sempre és més fàcil matar el missatger que assumir la responsabilitats dels actes i les paraules pròpies.

I mentre que els catalans ens enfonsem en el fang amb baralles caïnites per a major alegria del PP, a Europa es plantegen exportar el corralito xipriota i fer pagar al ciutadà els plats trencats d'una mala gestió financera. Francament, l'amenaça de deixar-nos fora de la Unió Europea si ens independitzem d'Espanya me la porta bastant fluixa. Proposo que en la moneda nova que acunyarem aparegui un gall ben desplomat per una cara i un burro per l'altra. I pel que fa a la UE, aviso que el pròxim 9 de maig dedicarà la commemoració del Dia d'Europa a l'Europa dels ciutadans. Pareu el món que em vull baixar!!!