Avui m'ha arribat la memòria del 2012 d'Arrels Fundació i, com era d'esperar, aquesta ONG ha hagut d'atendre aquest any passat més persones sense sostre per culpa de la crisi. De les 1.287 persones que d'alguna manera han contactat amb Arrels durant l'any passat, 454 ho han fet per primera vegada, 455 han rebut la visita dels equips de carrer, 904 han estat acollides al centre obert del carrer Riereta i 254 han estat allotjades en albergs o pisos de l'entitat. La immensa majoria són homes entre 50 i 65 anys, tot i que la franja de 35 a 50 no para de créixer, i el 20% són catalans.
En el capítol dels ingressos dels quals es nodreix la fundació per desenvolupar el seu quimèric programa d'aconseguir que ningú dormi al carrer, el 63% dels diners recaptats són d'origen privat (el gruix prové de les quotes dels socis) i el 37% restant és públic, sent l'Ajuntament de Barcelona el principal nodridor amb un 20% del total. Durant el 2012, els ingressos d'Arrels han crescut un 10% gràcies al diner recollit a la Marató de TV3 i a les donacions d'empreses, però també han augmentat les despeses un 11%, sobretot en el capítol de les ajudes assistencials. El 74% del total recaptat s'ha gastat en l'atenció directa (allotjament, centre obert, acollida, acompanyament social, taller ocupacional i equips de carrer). Curiosament, intento buscar el pressupost en euros i no el trobo enlloc.
El meu vincle amb Arrels va començar fa uns mesos i treballo amb el departament de comunicació en la modernització de la seva web. L'ONG barcelonina funciona bàsicament gràcies a la col·laboració desinteressada de 250 voluntaris. Precisament, ara ha començat la captació interna de nous membres per ampliar els equips de carrer perquè puguin arribar a tots els districtes de Barcelona, però molt em temo que no ha tingut gaire éxit i que s'hauran d'esperar al setembre -quan la captació serà pública- per poder assolir aquest ambiciós objectiu.
El nivell de compromis i exigència per treballar com a voluntari és molt elevat i, tal com està estructurat ara, només se'l poden permetre els jubilats i els que no necessiten treballar per viure. Només una dada: dels deu voluntaris que es van presentar a la primera xerrada informativa per formar part dels equips de carrer, sis eren persones amb una disponibilitat relativa perquè estaven buscant feina. En total, són uns sis mesos de preparació amb 21 pràctiques amb els equips actuals, cinc pràctiques més al centre obert, quatre a la llar Pere Barnés, deu classes teòriques sobre l'entitat i el fenòmen sense sostre i no sé quantes coses més...
La línia que separa voluntariat de mà d'obra gratis és cada vegada més fina.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada