L'endemà de cada Sant Jordi, la petita comunitat armènia de Catalunya conmemora amb un gran dia de dol l'inici del seu genocidi patit a mans turques l'any 1915. Segons les dades oficials, els oficials turcs de l'imperi otomà van matar prop de un milió i mig d'armenis, en van deportar més de 850.000 i van destruir tot el seu patrimoni cultural de segles. El resultat de tot plegat va ser que en pocs anys van desaparèixer dos terços de la població armènia que aleshores vivia dins dels límits de la gran Turquia com a nació sense Estat amb llengua i cultura pròpies, un genocidi que es va justificar des d'Estambul perquè els armenis "conspiraven" amb Rússia, enemic declarat de l'imperi otomà durant la Primera Guerra Mundial.
Davant la mirada indiferent d'Europa, milers d'armenis van ser confinats a camps de concentració i d'extermini situats a la gran Síria (Deir-ez-Zor i Alep, Líban, Palestina i Bagdad), mentre que altres van tenir més sort i van iniciar una diàspora que els va acabar portant a llocs tan llunyans com França o l'Argentina. Una de les civilitzacions més antigues de la cristiandat oriental -de fet és el primer país que oficialment es va proclamar cristià- va quedar relegada a un minúscul territori des del qual els seus empobrits habitants, ara víctimes de les màfies russes i de les lluites territorials, continuen plorant la seva dissort i observant amb nostàlgia la seva muntanya sagrada i inaccessible: el mont Ararat.
Els cantants Charles Aznavour i Cher, el campió d'escacs Gary Kasparov, el tennista André Agassi, el poeta Missak Manouchian, el pilot de F1 Alain Prost o el polític Edourd Balladur són d'origen armeni. També ho és la meva amiga Ania que fa poc ha tornat de Turquia aprofitant un viatge de negocis del seu marit i que encara no s'ha refet de la impressió que li ha provocat trepitjar la terra de l'imperi que va fer fugir els seus besavis.
Explico tot això perquè aquests dies la protesta popular de la plaça Taskim d'Estambul inunda les primer portades dels mitjans de comunicació d'arreu. També ho fa el president turc, Recep Tayyib Erdogan, un personatge sinistre que sempre ha jugat brut (ho ha fet amb els armenis, amb els kurds i ara amb els joves de Taskim) i que darrere la falsa "cara amable" de l'islamisme moderat està fent retrocedir Turquia a l'època pre-Ataturk a nivell de drets de les dones, d'educació i de llibertats democràtiques.
El premi Nobel de Literatura Orhan Pamuk explicava aquest diumenge a El Pais la simbologia que amaga la protesta de Taskim, la cèntrica plaça de l'Estambul més europea però prou allunyada de la zona monumental com perquè els turistes puguin continuar visitant-la com si res. Pamuk, personatge incòmode per a la nomenclatura turca, sempre ha criticat el seu país pel tracte donat als armenis. De fet, l'any 2005, arran d'una entrevista a un setmanari alemany, va haver de fugir de Turquia perquè el van amenaçar de mort.
El músic Jordi Savall ha publicat recentment un extraordinari treball titulat Esprit d'Armenie: un recull de la rica cultura musical armènia enregistrat a la col.legiata de Cardona. El CD és també un homenatge a la seva dona Montserrat Figueras, cantant de música antiga que va morir fa poc temps, i al duduk i al kamantxe, dos instruments musicals armenis cent per cent.
No oblidar per no repetir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada