Una biblioteca amb mala estrella

La Biblioteca Pública de l’Estat, també coneguda com a Biblioteca Provincial, sembla batejada amb aigua de tramussos. El seu projecte de construcció al barri de la Ribera s’arrossega fa quinze anys. Si la primera proposta d’ubicar-la al Mercat del Born es va desestimar el 2002 per l’existència d’un important jaciment arqueològic al subsòl relacionat amb els bombardejos de Barcelona del 1714, ara la raó per ajornar la seva construcció entre l’Estació de França i el Parc de la Ciutadella és la retallada que el govern popular ha fet aquest 2013 en les partides de cultura. La dràstica tisorada no només ha deixat la biblioteca sense cap data de construcció a curt termini per falta de pressupost. També ha deixat la Ciutat Comtal sense un equipament monumental, ja que havia de ser la biblioteca més gran de tot l’Estat, amb un fons d’uns 600.000 exemplars.

“No hi ha diners”. Aquesta és el resposta que des del ministeri es va donar a la Generalitat recentment quan va preguntar sobre l’estat d’execució de la biblioteca. El govern central l’havia de construir en uns terrenys cedits per l’Ajuntament a la cruïlla del Passeig de la Circumvalació amb l’Avinguda Marquès de l’Argentera. De la seva gestió, se n’havia d’encarregar la Generalitat. Les obres, pressupostades en uns 37,5 milions d’euros, havien d’anar a càrrec dels Pressupostos Generals de l’Estat i havien de començar aquest 2013 com a molt tard per poder inaugurar l’equipament l’any 2015. Tanmateix, el ministeri ha optat per guardar la proposta en un calaix perquè aquest any ha hagut d’encaixar una rebaixa del 17,5% del seu pressupost i, concretament, a la partida de biblioteques, destinarà només 47.338 euros.

Recuperació de la Ribera

Aquesta biblioteca és un de tants projectes fracassats que es van aprovar en època de vaques grasses. La presentació de l’avantprojecte, adjudicat el juny del 2010 a Nitidus arquitectes i Serveis d’Arquitectura Betarq, el van fer dos mesos després a Barcelona l’aleshores alcalde, Jordi Hereu, i la ministra de Cultura de l’època, Ángeles González Sinde, que va explicar que l’equipament seria “el més gran d’Espanya” amb 18.000 metres quadrats i un lot fundacional de 200.000 llibres i documents que aniria incrementant-se. A més, el nou edifici havia de suposar un punt d’inflexió per a la recuperació de la Ribera i estaria integrat en el seu entorn, ja que la ubicació havia tingut en compte el pla director de la Ciutadella, que preveia l’ampliació del parc i la prolongació del passeig Picasso fins al lateral de la Ronda Litoral.

Tanmateix, la mala estrella de la Biblioteca Provincial ve de lluny, concretament del 1998, quan l’Ajuntament i la Generalitat van decidir ubicar-la al Mercat del Born en un intent de rehabilitar l’antic mercat municipal construït el 1876 per l’arquitecte Josep Fontserè i Mestre i, de pas, recuperar el degradat barri. El Mercat del Born, declarat el 2006 com a bé cultural d’interès nacional no només per la seva típica construcció de ferro d’inspiració modernista, sinó per l’excel·lent conservació de les restes arqueològiques medievals i de l’època de la Guerra de Successió, portava més de deu anys tancat i el seu mal estat de conservació era molt preocupant.

En un principi, l’existència de les ruïnes al subsòl del Born no van suposar cap impediment per tirar endavant el projecte de biblioteca, que es va encarregar als arquitectes Rafael Cáceres i Enric Sòria. De fet, les restes arqueològiques ja es coneixien per la documentació existent i el seu estat també per les prospeccions realitzades per la Universitat Pompeu Fabra i pel descobriment anterior d’altres restes similars a l’alçada del carrer Comerç que, després de ser documentades, es van destruir per construir-hi un aparcament subterrani. El conveni que es va firmar amb el ministeri de Cultura establia que es documentarien les restes i les més significatives es conservarien en l’interior de la futura biblioteca.

Una decisió salomònica

El projecte inicial de la biblioteca es va desestimar l’any 2002 i es va decidir fer-ne una segona versió on la biblioteca ocupava menys espai. La raó d’aquest canvi va ser la forta polèmica cultural i també política que es va generar sobre la idoneïtat d’edificar una biblioteca estatal precisament en un dels escenaris més simbòlics: el del setge i posterior bombardeig de Barcelona per part de les tropes borbòniques de Felip V. Finalment, la Generalitat i l’Ajuntament van prendre la decisió salomònica de desestimar el projecte al considerar “molt complicada” la compatibilització de les restes arqueològiques amb l’edifici. A tot això s’afegia les dificultats de la seva restauració.

L’anunci del canvi de plans el va fer l’aleshores alcalde, Joan Clos, i va agafar de sorpresa el govern central. La iniciativa de Clos també va molestar la Generalitat. L’aleshores conseller en cap, Artur Mas, va criticar l’alcalde per la seva precipitació i es va referir als “problemes d’emmagatzematge dels llibres i a la incomoditat que suposaria per als usuaris” la ubicació de la biblioteca en el Mercat del Born per justificar la decisió. Les reaccions no es van fer esperar. Tothom, començant per historiadors, entitats del barri i la pròpia FAVB, i acabant per tots els grups polítics del consistori, inclòs el PP, van recolzar la idea de buscar una nova ubicació sense sortir del barri i alguns van reclamar la reconversió del Born en el centre museístic que ha superat els 60 milions d’euros d’inversió.

La forta controvèrsia que va envoltar tot aquest accidentat projecte des dels seus orígens va portar un dels pares del projecte del Born, l’arquitecte Rafael Cáceres, a presentar la seva dimissió l’estiu del 2010 “per raons tècniques” en desacord amb les obres que s’estaven fent a l’interior del mercat per preservar les ruïnes. Cáceres es va quedar sol defensant la compatibilitat de les restes arqueològiques amb la biblioteca i en un article publicat a El Pais l’any 2006 es va lamentar que el Born “es converteixi en una coberta de luxe per a unes ruïnes”.

Article publicat a l'últim número de la revista Carrer