Diferències entre palanganer i periodista

Mentre seguim el culebrot del cas Bárcenas i els il·lusos i els conspiradors aznaristes resen perquè Rajoy dimiteixi, els del nostre gremi ens hem ennuegat avui amb una suposada pregunta pactada entre el diari ABC i el president espanyol sobre el "xantatge al govern" del tresorer popular ara caigut en desgràcia. I això que els periodistes tenim una gola prou dilatada de la quantitat de gripaus i altres coses que no diré que ens hem arribat a empassar des de la restauració de la democràcia...

Això d'avui m'ha portat a confirmar una vegada més que la línia que separa un bon palanganer d'un bon periodista és tan difusa que acaba per desaparéixer, sobretot si posem la lupa en els mitjans de comunicació públics, on les dimissions i promocions sempre coincideixen amb el canvi del govern de torn. Els que ens dediquem al periodisme i encara no hem perdut el nord del tot, sabem que cada vegada és més difícil resistir-se als cants de sirena ( o a les amenaces de ser acomiadat) i que la connivència entre mitjans de comunicació i poder polític i financer cada vegada és més estreta. (Llegiu l'excel·lent treball de Ramón Reig, Los dueños del periodismo. Claves de la estructura mediática mundial y de España. Gedisa editorial)

Tant el cas de la pregunta de l'ABC d'avui com la censura que TV3 va exercir aquest cap de setmana sobre el boicot que els veïns del barri de la Guinaueta li van muntar a l'alcalde Xavier Trias per protestar contra la decisió de tancar el CAP del barri, m'ha portat a fer el joc de les diferències entre periodista i palanganer (o mamporrer si voleu). N'he triat set, però la llista pot ser més llarga a mida que filem més prim. 

1-Contrastar la informació que t'arriba. Encara que sigui de primer de carrera, aquesta norma cada dia es respecta menys perquè dóna molta feina.

2-Evitar autocensurar-te. El mecanisme mental inconscient de l'autocensura ens porta a descartar automàticament els temes que puguin ser incòmodes per a la nostra empresa (o govern) o que ens puguin portar problemes.

3-Rebutjar les imposicions del cap. Qui no s'ha trobat mai amb una proposta de títol per a la teva informació abans fins i tot d'explicar al teu cap de què ha anat la cosa? En el meu cas, al començament de treballar en premsa, la situació era tan surrealista que el meu cap em venia amb un titular i em deia: busca algú del partit x que t'ho confirmi.

4-Negar-se a redactar una notícia falsa (o negar-se a firmar-la). Un dia a la redacció em van passar el contacte d'un noi que havia trucar denunciant que la policia espanyola l'havia multat amb 100.000 pessetes per irrompre amb una estelada en un partit de futbol. Em va costar molt arribar a la veritat: la multa no era per l'estelada, sinó per haver provocat la suspensió del partit. El cap de torn estava tan excitat amb el tema que ni em va escoltar. La informació va sortir com ell va voler però sense firma.

5-Defensar la teva independència professional. Has de pensar que ara més que mai la feina que tens no durarà sempre i que precisament la teva independència professional serà la teva targeta de presentació a l'hora de buscar una altra ocupació.

6-No vendre's barat. Aquesta va relacionada amb l'anterior. Tots tenim un preu. El que passa és que en el cas del periodista que pren partit per una causa, una ideologia o un govern, no només perd l'objectivitat i l'equidistància necessàries per valorar un tema. El més probable és que acabi a l'oficina de l'atur quan els seus padrins perdin les eleccions.

7-Saber per a qui treballes (i decidir si t'interessa). Tots els periodistes que treballen en un mitjà haurien de saber qui està al darrere de la seva empresa. Ignorar-ho no només és un error que ens pot portar al mobbing o potser fins i tot l'acomiadament. També ens pot provocar un munt de frustracions personals que poden acabar cremant-nos del tot.

Evidentment, aquesta llista de les set diferències és incompleta, subjectiva i fruit de la meva experiència personal. Tanmateix, quan els treballadors de la CCRTV em demanen el meu suport a les seves reivindicacions laborals sempre els pregunto per què no aprofiten per reclamar el blindatge dels seus mitjans del control polític i evitar així que acabin sent un pamflet propagandístic. Encara estic esperant una resposta.