Llegir un llibre guixat per un altre

Sóc una asídua rata de les biblioteques públiques de Barcelona i no hi ha cosa que em tregui més de polleguera que llegir un llibre que ha subratllat un altre. No he entès mai aquesta mania, francament, sobretot amb un llibre que no és teu. M'he trobat amb llibres guixats amb boli blau i vermell, amb anotacions al marge que m'importaven un rave, dibuixets diversos i perfectes línies a llapis traçades amb regla. Ja sé què és molt difícil, per no dir impossible, que els bibliotecaris puguin evitar aquest mal vici conseqüència de la mala educació d'alguns lectors, però jo sempre que torno un llibre tot guixat ho faig saber per si se'ls acut acusar-me'n i fer-me pagar una multa.

Per contrarestar aquest atemptat, fa uns mesos vaig decidir endegar una peculiar campanya de protesta que finalment ha tingut els seus fruits i a mi m'ha fet tremendament feliç. A cada llibre de la biblioteca que em llegeixo hi acostumo a posar una flor seca: des de pètals de rosa fins a lavanda -tot depén del que em trobi pel camí- i fa uns dies en vaig agafar un de la biblioteca Francesca Bonnemaison que hi tenia entre les seves pàgines una bonica flor de color groga que encara no he aconseguit identificar.

Tanmateix, el sentit de posar una flor seca a un llibre prestat no és només el de la protesta inofensiva, si haig de ser sincera. Com a devoradora de llibres, revistes i pamflets que sóc des de fa dècades, al darrere d'aquest acte insignificant s'hi amaga una reivindicació: la que faig perquè les biblioteques de la ciutat continuin sent un servei bàsic. Descobreixo sorpresa i apenada que ho van deixar de ser l'any passat per ordres del govern de Xavier Trias malgrat ser un dels puntals de la cohesió social als barris i el servei municipal més ben valorat pels barcelonins.

La sorpresa no acaba aquí. Segons m'expliquen els representants sindicals dels treballadors de les biblioteques per a un article, la decisió de la Diputació de Barcelona d'obrir dos nous equipaments a finals d'any amb el mateix pressupost del 2012 suposarà a partir d'aquest setembre una reducció dràstica dels recursos destinats a cursets, activitats culturals i compra de fons. Per no ser injusta, cal puntualitzar que la tisorada ja va començar en època del govern de Jordi Hereu (progressista?) fins el punt que aquest servei municipal ha perdut el 25% dels seus recursos inicials, però ara, amb la crisi, sembla no tenir aturador.

Així que us recomano que gaudiu com mai d'aquests últims dies de vacances perquè els miratges que la crisi ha estat només un malson i que Catalunya serà una nació lliure més aviat que tard es disoldran com el sucre al cafè el pròxim 2 de setembre, o si voleu estirar una mica més aquest estat de felicitat inconscient que provoca la calor en el cervell, l'endemà de la Diada. Qui avisa no és traïdora.