Fa uns dies un amic va fer un tuit preguntant-se si hi havia algun barceloní que s'atrevís a passar per les Rambles. Jo ho he fet en tornar de vacances per anar a la biblioteca de Sant Pau i Santa Creu a buscar un llibre que necessito per a una feina i una mica més i moro en l'intent. La resposta al seu tuit que he trobat més encertada és la que deia que només s'atreveixen a caminar per les Rambles els barcelonins amb instints suïcides o personalitat massoquista. A banda dels damnificats que hi viuen, naturalment.
Tot i que la plaga de turistes amb calça curta, xancletes i samarreta suada ha envaït tots els racons i ha vulgaritzat encara més uns espais on les botigues sense ànima i les cadenes de menjar porqueria han exterminat el comerç de tota la vida, és arribar a les Rambles i adonar-te que no queda ni un centímetre lliure de carn flàcida i vermella perfumada amb una barreja de suor i crema solar. Entre els que vénen de creuer i els que s'allotgen als nous hotels que aquests últims mesos han sorgit com a bolets arreu gràcies a la política de l'Ajuntament del "tot s'ho val amb el turisme", la saturació de l'espai és tan brutal que una acaba per sentir-se estranya a la seva pròpia ciutat.
Sense pensar gaire en les conseqüències del meu acte agosarat, divendres passat vaig fer el recorregut habitual per anar primer de tot fins a l'herboristeria El manantial de Salud a comprar la barreja d'herbes habituals: Gran Via, plaça Tetuan, passeig de Sant Joan, carrer Trafalgar, plaça de Sant Pere, Sant Pere més alt, Via Laietana, carrer Comtal, Portal de l'Àngel, carrer de Santa Anna, La Rambla, carrer Bonsuccés, plaça Bonsuccés i, finalment, carrer d'en Xuclà. Vaig trigar el doble del que és habitual perquè gairebé havia d'apartar els turistes lobotomitzats a empentes i cops de colze.
De Xuclà fins a la biblioteca el trajecte va resultar gairebé un martiri. Fa anys que vaig renunciar al paper de barcelonina amable amb el visitant i encara que em puc defensar en cinc llengües, quan un turista estranger em pregunta per una adreça acostumo a fer-me la sorda. Si la seva mala educació em resulta intolerable l'envio en la direcció contrària sense cap mala consciència. La cirereta a la meva indignació la va posar una parella de russos que pretenia que els expliqués en la seva llengua com anar fins a la plaça Espanya. No parlaven cap idioma tret del seu i els vaig engegar dient-los que a Catalunya mai ha format part de l'antiga URSS.
L'obsessió del govern de CiU de fer diners amb el turisme facilitant la construcció de nous hotels a tot arreu, encara que siguin de quatre estrelles en amunt, i perseguint els apartaments turístics perquè molesten el poderós lobby hoteler és preocupant. L'abast de la tragèdia és tan gran que amb aquesta política de curta volada s'està posant en perill la personalitat centenària de Barcelona. El més greu de tot és que és l'Ajuntament el que indirectament està expulsant els veïns més pobres i està convertint l'espai urbà del centre en un parc temàtic buit de vida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada