dijous, 28 de novembre de 2013

Barcelona és un plató de Bollywood

Cartell kich de Bollywood

El mateix dia que l'Ajuntament de Barcelona presenta el seu espectacle de Cap d'Any per atraure més turisme, ens enterem per Rac1 que del 6 al 8 de desembre la ciutat serà l'escenari del casament d'una de les filles del multimilionari Lakshmi Mittal. El responsable de convertir Barcelona en un plató i de posar els museus als peus de la família Mittal és Turisme de Barcelona, un consorci público-privat creat pel consistori barceloní i la Cambra de Comerç, entre altres.

Les crítiques a l'equip de govern municipal no s'han fet esperar dins i fora de la xarxa, la majoria d'elles acusant CiU de tornar a oferir la ciutat al millor postor a canvi d'un grapat de diners, com ja ho va fer mesos enrere al permetre a una marca esportiva disfressar el monument de Colom amb una samarreta del Barça.

A mi no em sorprén que el rei de l'acer hagi triat Barcelona com a escenari per celebrar-hi una boda, francament. Ja fa uns quants anys, una mica abans que l'Ajuntament pagués una milionada a Woody Allen a canvi que fes sortir Barcelona a la seva  pel·lícula, l'aleshores alcalde Jordi Hereu se'n va anar a fer les Índies com ara ha fet el president de la Generalitat, Artur Mas.

El viatge d'Hereu, a qui va acompanyar un ampli seguici de periodistes i de personal municipal amb el viatge pagat, va incloure una visita als estudis de Bollywood. L'objectiu era convidar les empreses cinematogràfiques índies a utilizar Barcelona com a plató de les seves acolorides pel·licules i ho van aconseguir. Ara Barcelona està de moda entre l'adinerada classe alta índia i utilizar la ciutat com a escenari d'un casament és només una conseqüència lògica d'aquella estrafolària idea.

El que em sorprén és la facilitat que els polítics tenen de separar l'ètica dels diners. El senyor Arcelor-Mittal és el cinquè home més ric del món segons la revista Forbes. També se'l relaciona amb el Mittalgate -un presumpte pagament de donacions al partit de Tony Blair a canvi de privilegis per fer negocis a Romania-, i se l'acusa de contaminació mediambiental i d'explotació laboral dels seus treballadors, la majoria del tercer món. No passa res. A nosaltres el que ens importa és la morterada de diners que deixarà a la ciutat, encara que estiguin tacats de sang, com els diamants africans.

Igual que em sorprén la facilitat amb que alguns miren cap a una altra banda quan s'ensumen els diners encara que siguin de dubtosa procedència, també em sorprén que mentre els ajuntaments prohibeixen el burka als immigrants en els locals públics, pots trobar-te pel Passeig de Gràcia uns quants fantasmes de negre de cap a peus darrere d'un patriarca barbut carregades de bosses de Prada i Gucci. Suposo que els petrodòlars fan que a ningú se li acudeixi protestar contra la invisibilitat de les dones àrabs.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada