El CCCB cancel·la un curs de patriotisme

La gran Mafalda /Quino

El Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) ha cancel·lat pocs dies abans del seu inici un curs sobre patriotisme organitzat per l'Institut d'Humanitats per falta de quòrum. Amb el títol Patriotisme antic, patriotisme modern: 1714 i la gènesi de la política moderna, el curs havia de començar el pròxim 20 de febrer i durant set sessions havia d'analitzar els canvis en el significat de la política i en els marcs institucionals d'Europa des del segle XVII fins al segle XIX. Tot plegat aprofitant la commemoració oficial del Tricentenari 1714-2014, de la qual en formava part.

Encara amb el disgust a sobre perquè maldo per tenir un certificat oficial de patriotisme, destaco la interessant conferència que el 20 de març havia de fer el professor Dieter Langewiesche, de la Eberhart Karls Universität Tübingen, titulada Nacionalisme, construcció nacional i estat nació. Desenvolupament, esperances i problemes a l'Europa del segle XIX, i la del professor de la Universitat de California Antonhy Padgen del 2 d'abril: Patriotismo, nacionalismo, cosmopolitismo: ¿Cuál es el camino hacia la modernidad? Amb una mica de sort aquesta última si que se celebrarà. Creuem els dits.

L'objectiu de les jornades era analitzar el pas de la vella Europa "de caràcter estamental i de llibertats segmentades" a un continent d'Estats nació "i de ciutadans que maldaven per guanyar uns mateixos drets i la llibertat en singular". Sincerament, encara no entenc com un tema tan present en el discurs oficial -i en els mitjans de comunicació subvencionats fins a nivells vergonyosos per a la nostra professió-, ha despertat tan poc interès en l'àmbit intel·lectual barceloní fins al punt d'haver de suspendre el curs sobre patriotisme. I no era pel preu: 80 euros el públic en general i 50 euros els estudiants, jubilats i amics del CCCB.

Li comento a un amic gallec el meu desconsol i se'm queda mirant amb cara d'espant. A ell, això de patriotisme li sona a discurs carrincló de l'Espanya casposa que s'enyora de les grans gestes de Cristobal Colón i de Francisco Franco, i a bandera rojigualda gegantina onejant a la plaza Castilla. Quan li explico que els barcelonins tenim la nostra gran Senyera davant del Born Centre Cultural, a més dels balcons amb estelades i banderes del Barça, i que també recordem les gestes de catalans il·lustres com ara el General Prim, conclou que quan més coneix els homes, més li agrada el seu gos. No hi ha manera de fer-li entendre que el patriotisme català és millor que l'espanyol. On vas a parar!