Pràctiques gansterils al sector immobiliari

Avui han aparegut a la meva bústia dos estranys papers fotocopiats d'un tal senyor Eduardo i d'un altre tal senyor Francesc Guardiola amb els respectius números de mòbil recordant-me que si estic interessada a vendre'm el pis no dubti a posar-me en contacte amb ells. A això s'afegeix la misteriosa aparició d'un grup de persones carpeta i boli en mà patejant-se el barri a la recerca de balcons que tinguin un cartell de pis en venda i la surrealista trobada al replà de l'escala de fa uns dies de dos venedors de pisos molt maleducats demanant-me informació personal dels meus veïns.

Després d'anys de sequera per la crisi i la bombolla de la totxana, les agències inmobiliàries han tornat a Barcelona més agressives que mai, disposades a quedar-se amb el millor tros del pastís d'una cituat convertida en parc temàtic molt atractiva per al turista i per al blanquejador de capitals. Per aconseguir el seu propòsit no dubten a utilitzar tècniques que freguen, en alguns casos, les pràctiques gansterils. Entre aquestes destaquen preguntar per la situació laboral dels teus veïns d'escala o per si coneixem algun vellet que viu sol i que estigui a punt de palmar-la. Jo m'hi he trobat i encara no m'he recuperat de la impressió.

A les immobiliàries ja no els cal tenir agents contractats per fer la recerca de camp perquè ara estan animant els veïns a fer aquesta feina. Un dels exemples és l'agència immobiliària Oi Real Estate, que opera a Barcelona des de l'any 2008 i que s'ha especialitzat en la compra-venda de pisos d'una certa qualitat a l'Eixample. A la seva web es marca com a objectiu "convertir-se en líders del mercat immobiliari de Barcelona". Ven luxe, exclussivitat i qualitat del servei, però alhora no dubta a omplir les bústies amb cartronets que diuen: "Si ens proporciona informació sobre immobles en venda, paguem de 500 a 1000 euros". En castellà, naturalment.

El mercat immobiliari barceloní s'anima gràcies als diners dels estrangers que veuen el reclam turístic de Barcelona com a una bona inversió, i a la situació desesperada de moltes famílies que es desfan de la vivenda a qualsevol preu per evitar ser desnonades. No deixa de ser un fenòmen preocupant: els barcelonins marxen i venen els seus pisos a turistes per fer estades curtes i negocis efímers. Mentrestant, la xifra real de pisos buits a la ciutat comtal continua sent una incògnita i la llista de persones sense llar no para d'augmentar.