Calafell recupera el cinema Iris

La Magdalena Solé al 1957 i al 2014

Veure una fotografia de la Magdalena Solé de jove cosint les xarxes a la platja de Calafell no tindria res d'especial si no fos perquè la imatge és de l'any 1957. Aleshores el barri de mar d'aquest petit poble del Baix Penedès el formaven quatre cases de pescadors. De fet, no eren ni cases. Es coneixien amb el nom de botigues perquè eren construccions molt senzilles aixecades sobre la sorra. Ara només en queden dues. Una l'ocupa el restaurant l'Espineta i l'altra és la casa del costat. Juntament amb el museu de Carlos Barral i alguna construcció indiana mig amagada entre horrorosos blocs de ciment, són les úniques supervivents de la destrucció sistemàtica del paisatge i del patrimoni de la comarca.

La imatge de la jove Magdalena Solé forma part d'una exposició que recull 53 fotografies que, sota el títol Calafell, ahir i avui, s'exposen en la sala gran del nou centre cívic Cinema Iris. L'equipament municipal s'ha aixecat al carrer Vilamar sobre les ruïnes de l'únic cine que va tenir la platja fins que l'especulació immobiliària va arrasar-ho tot i l'afany recaptatori dels consecutius equips de govern de CiU i PSC va acabar encolomant-nos una sala multicines en un polígon a mig camí de Calafell i de Segur de Calafell, entre la via del tren i la carretera.

Així era el barri de mar de Calafell a principis del segle XX

Divuit fotògrafs han participat en el projecte endegat per Enfoca i el consistori, i el resultat ha sorprès als mateixos protagonistes de les imatges començant pel Bartomeu Pedro, que surt retratat amb el seu pare amb una bicicleta al final del carrer del Pou, a l'era de cal Miravent, al 1947 i al 2014. El temps és cruel perquè ens fa envellir, però també és cruel l'avarícia humana tal com reconeix la mateixa mostra al lamentar que "no s'hagin sabut conservar els nostres orígens com calia". En el cas de Calafell, la destrossa paissatgística ha estat descomunal.

Entre les fotografies exposades descobrim el sanatori tal com era abans que el transformessin en el prepotent hotel Ra, els propietaris dels qual no dubten a vetar -amb el vistiplau de l'alcalde- l'accès dels calafellencs a la platja la nit de Sant Joan perquè no llencin coets i molestin la clientela. Abans era un balneari on la burgesia catalana de principis de segle XX anava a prendre banys de sol i de mar. La zona era molt famosa per les propietats miraculoses del iode de l'aigua i els del sanatori hi van construir unes rampes per on baixaven els llits i les cadires de rodes dels malalts fins a la sorra.

La llar de pescadors de Calafell/Cristina Palomar

Però com tot a Calafell, l'obertura del centre cívic Cinema Iris té una cara i una creu. La creu és que desapareixerà tal com l'hem conegut un altre dels edificis emblemàtics de la platja: la llar de pescadors del passeig marítim. A partir de l'1 de juliol es trasllada al nou equipament on els avis estaran més fresquets, però no tindran les boniques vistes al mar de l'antiga seu. El vell edifici es convertirà en una mena de museu del mar, però s'enderrocarà la part construïda sobre el bell mig de la sorra mentre que es fa la vista grossa amb les terrasses dels hotels.