"La funció de l'escola és formar ciutadans"

Jaume Carbonell, pedagog, sociòleg, periodista i escriptor

Jaume Carbonell és un home polifacètic. Pedagog, sociòleg, periodista, escriptor, director de la revista Cuadernos de Pedagogía fins al 2013, desborda passió i anàlisi crítica quan parla de l’educació que tenim i la que hauríem de tenir. Des de la seva visió privilegiada i sàvia, retreu a CiU les retallades en educació perquè augmenten la desigualtat i reclama una escola pública de qualitat de proximitat i integrada al territori que formi ciutadans lliures i crítics, i els prepari per gestionar els difícils reptes d’un futur incert. Però lluny de limitar-se a la crítica fàcil, Carbonell també proposa alternatives perquè els alumnes deixin d’estudiar per passar un examen i ho facin per començar a aprendre aprofitant els avantatges de les noves tecnologies. Malgrat lamentar que l’educació hagi esdevingut un arma política en mans d’uns partits que han estat incapaços d’avaluar les necessitats reals de l’ensenyament, Carbonell anima els joves a no renunciar als seus somnis i a estudiar el que vulguin. “La idea que la Universitat és una fàbrica d’aturats és una veritat a mitges. Sempre trobarà millors feines qui tingui més estudis”, conclou.

- Està l’educació en crisi?

- L’educació sempre ha estat en crisi. Hi ha crisi en molts sentits perquè l’escola és una institució creada al segle XIX, amb uns mestres que s’han format al segle XX i amb uns alumnes que són del segle XXI.

- Vol dir que n’hi ha més d’una?

- Podem parlar de crisi en les funcions. Ha de tenir l’escola una funció de cohesió social o s’ha de limitar a fer la funció de reproducció del saber en funció de les classes socials? Un altre nivell de crisi té a veure amb els valors a partir dels quals es forma la futura ciutadania. Qui regula el que s’ha d’ensenyar a l’escola? També es parla de crisi quan es planteja si l’escola s’adequa a les necessitats de la societat i del mercat de treball.

- Tothom està d’acord amb aquesta anàlisi?

- Hi ha qui diu que l’escola no està en crisi perquè la seva funció és reproduir i transmetre uns sabers distribuïts de forma desigual per a una societat capitalista que és desigual. Tanmateix, si creiem que l’escola ha de ser un espai crític, de transformació i d’experimentació sí que està en crisi perquè aquest model és minoritari.

-És responsabilitat de l’escola formar mà d’obra obedient?

- La funció de l’escola no és formar bons treballadors, sinó ciutadans que tinguin accés a una cultura lliure i crítica. Aquest saber els farà competents en la seva vida quotidiana, inclosa la laboral. Quan alguns plantegen formar per al mercat de treball jo em pregunto: quin serà el mercat de treball d’aquí a vint anys? Ningú ho sap.

- Què recomanaria estudiar ara als joves?

- Quan m’ho pregunten responc que facin el que els agradi. Això els donarà un capital social i cultural, i després, en funció dels temps, doncs ja es veurà. A diferència d’abans, ara el període formatiu no s’acaba mai i és una necessitat vital per adaptar-se als canvis. La formació, com els aliments, caduca.

- Però l’educació sempre a remolc dels canvis…

- És cert. Un dels grans problemes actuals és que hi ha més saber i més informació fora de l’escola que dins. I aquí es planteja un repte. Fins i tot hi ha qui planteja la fi de l’escola com l’hem coneguda. Això ja va començar amb l’invent de la televisió i ara amb Internet es multiplica.

- Acabarà Internet amb l’escola?

- L’escola és imprescindible, però ha de canviar de paradigma. Jo parlo de l’escola al revés: abans l’escola era un mestre i un llibre de text que transmetia uns coneixements a uns alumnes que la memoritzaven. Ara aquest model està obsolet. L’escola no ha de subministrar informació. La informació la tens a Internet i l’escola s’ha de convertir en un espai de conversa, de diàleg, d’aprenentatge, d’ajudar a pensar.

- Està l’escola aïllada de la societat?

- Està massa aïllada i ha de fer un esforç de reconnexió. El que no té sentit és que l’escola faciliti un coneixement que ja existeix fora de l’aula. Els llibres de text són obsolets i els governs que els ha subvencionat han fet polítiques reaccionàries. Dit això, també haig de remarcar que l’escola no pot seguir el ritme frenètic de la societat.

-No és això una contradicció?

- Ho pot semblar. Ens cal una escola tranquil·la que no estigui sacsejada constantment. La lògica de posar-nos al dia ens porta a elaborar uns plans d’estudi infladíssims i és impossible assumir-ho tot. La societat de la informació és també la societat de la ignorància: se sap cada vegada més d’un sector reduït de coneixement i menys d’un conjunt de sabers que t’ajuden a entendre millor el món. L’escola s’ha de plantejar un currículum de qüestions bàsiques en funció de les necessitats dels alumnes. El gran repte és convertir la informació en coneixement.

- Es parla molt de la falta de vocació dels mestres. Ha perdut qualitat l’ensenyament?

- Globalment el nivell educatiu ha pujat. Pel que fa als mestres, no crec que hi hagi una falta de vocació. El que sí que és cert és que la seva formació és deficient i molt insuficient tant en qüestions pedagògiques com en la capacitació cultural.

- En què creu que s’hauria d’incidir més?

- La competència més important és la lingüística entesa en un sentit ampli: la llengua com a element de comunicació per entendre la realitat. També caldria plantejar la possibilitat de posar en pràctica un període en què els mestres treballin acompanyats d’una doble tutorització de la universitat i de la pròpia escola.

- No sé si als sindicats de mestres això els farà gaire gràcia.

- A vegades es plantegen contradiccions entre les demandes pedagògiques i els sindicats, que tenen un discurs legítim però parcial i incomplert. Dic incomplert perquè els drets han d’anar acompanyat d’obligacions i, en el sentit que els mestres són funcionaris, cal sotmetre’ls a un control democràtic. És un debat molt polèmic, però cal que existeixi una rendició de comptes. Això ha d’anar de la mà d’un plantejament sobre el model d’escola pública que volem. Hi ha un model estatal, un model corporatiu on manen els mestres, i un model d’escola comunitària.

- Suposo que aquest últim model és el que més li agrada.

- L’escola pública ha de ser de la comunitat perquè respon a un criteri de proximitat. És un model de participació i control democràtic, tan institucional com del teixit associatiu i cultural i social d’un territori.

- Creu que amb aquest model evitaria que l’educació es convertís en una corretja de transmissió de valors neoliberals?

- Seria un element de resistència i un contrapès a això, i al mateix temps un element de vertebració de noves alternatives que reconnectaria amb la societat. Hi ha un estudi recent que demostra que en aquelles zones de l’Àrea Metropolitana de Barcelona on hi ha un teixit social i associatiu més ric hi ha un major grau de cohesió social i menys fracàs escolar.

- Aquest model no té res a veure amb la política educativa de CiU.

- CiU fa una política neoliberal de baixa intensitat que ha tractat molt bé l’escola privada. M’hauria agradat veure la posició de la Generalitat davant de la llei de l’educació del PP si no s’hagués estat pel tema del català. Dubto que s’hagués oposat.

- El sector de l’educació és un dels que més ha patit les retallades a Catalunya.

- Les retallades en educació que ha fet el govern català han estat en molts casos superiors a les que han fet altres governs autonòmics. La fórmula ha estat més alumnes per aula, menys mestres i menys personal de suport, i això ha fomentat l’augment de la desigualtat social.

Entrevista publicada a la revista Carrer del mes de juny