Encara que no ho sembli, accedir a un club cannàbic no és fàcil. L'actual imputació de més d'un centenar de persones en causes penals per un presumpte delicte de tràfic de drogues i l'augment del turisme de porro a Barcelona poden donar la impresió que qualsevol pot acostar-se a una associació cannàbica a comprar mariahuana, però la realitat és ben diferent. Davant la falta de regulació oficial, les associacions cannàbiques han optat per autoregular-se establint un estricte protocol de bones pràctiques.
Sorprén, per exemple, que t'expliquin que la producció de marihuana es fa sota demanda. Per fer-se soci s'ha de tenir l'aval d'algú de l'entitat, s'ha d'estar empadronat al municipi on està l'associació i s'ha de superar una entrevista personal. Després, el costerut procés d'admissió continua: es triga unes dues setmanes a comunicar l'acceptació i dos mesos més per poder començar a consumir el cànnabis de forma habitual.
Lamentablement, la realitat és que aquest protocol intern no el compleix tothom i les "males pràctiques", com vendre marihuana a persones no vinculades a l'entitat o fumar fora del local, són habituals. De les 400 associacions cannàbiques que es calcula que hi ha a Catalunya, tot i que podrien ser més perquè no hi ha un registre d'activitat específic, només una seixantena està federada en dues organitzacions: la FEDCAC i la CATFAC.
Les dues federacions consideren que la regulació del consum del cànnabis és la solució més adequada per acabar amb el mercat negre i les màfies, i també amb la criminalització dels usuaris. Posen com a exemples d'un procés que veuen "irreversible" els casos de l'Uruguai i de diferents estats dels Estats Units, on la marihuana va camí de legalitzar-se i vendre's a les farmàcies com qualsevol medicament, alhora que recorden que el cànnabis té efectes molt beneficiosos en malalts terminals i crònics. Calma el dolor, obre la gana i et fa dormir, tres grans coses quan un està molt fotut.
El fet que l'ONU catalogués als anys seixanta la marihuana com una droga perillosa basant-se en proves de dubtosa fiabilitat que responien més a criteris morals que científics ha perjudicat molt. L'acusació que el consum de la maria obre la porta al consum de cocaïna i heroïna s'ha demostrat falsa, però els tabús continuen malgrat ser tan perjudicial per a la salut como ho pot ser el tabac i l'alcohol.
Si us interessa el tema, hi ha un llibre del metge farmacòleg Leslie Iversen que analitza els efectes de la marihuana i que conclou que no és tan perillosa com la pinten. Per començar, és menys adictiva que la nicotina, provoca menys morts que el tabac i menys despesa sanitària que l'alcoholisme. Es titula Marihuana i el trobareu a les biblioteques públiques.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada