"La universitat és una colossal ETT"

Manuel Delgado durant la taula rodona d'Àgora Veïnal/ eldiario.es

Tot i que sorprengui, aquesta afirmació no és meva. És del professor d'antropologia i afamat polemista i provocador, Manuel Delgado. Fa uns dies va participar en una taula rodona organitzada per la Confavc, la Fundació Catalunya Plural i la revista Alternativas Económicas per parlar de La desfeta dels drets i jo vaig aprofitar per preguntar-li què pensava del paper que ha jugat el discurs de la por fet per les institucions per acceptar retallades de drets democràtics que fa uns anys ens hauríem semblat inadmissibles.

La seva resposta va ser rotunda i la vull compartir en el blog perquè, malauradament, aquestes reflexions acostumen a ser obviades per uns mitjans de comunicació convertits en corretges de transmissió del discurs oficial o, directament, en òrgans de propaganda del règim de torn que els compra amb sucoses subvencions públiques. "Estem en un sistema terrorista i vivim en una presó sense parets. La gent està pitjor ara que abans perquè ara tenim deutes i no ens atrevim a plantar cara a res", va explicar.

Delgado va posar com a exemple de l'èxit que ha tingut el discurs de la por en la societat la situació de les universitats catalanes que ell, en tant que catedràtic, coneix de primera mà tot i ser-ne un privilegiat si ho comparem amb la figura de l'associat. "La universitat és una colossal ETT. La majoria dels professors universitaris estan treballant en una situació de precarització mai vista i fan classe com a associats per uns 400 euros al mes. En aquestes condicions d'incertesa i vulnerabilitat com els podem demanar que protestin i facin vaga?", es va preguntar.

Com les direccions dels mitjans, les universitats han deixat de ser un servei públic per convertir-se en un negoci. En mans de fons d'inversió i entitats financeres els primers, i de direccions sense escrúpuls ni criteris pedagògics clars les segones, tots dos busquen desesperadament una rendibilitat econòmica impossible perquè les lleis del mercat entren directament en contradicció amb la seva existència com a servei a la ciutadania. D'aquí que els uns i els altres facin aigües.

Incrementant les plantilles amb professionals associats molt mal pagats, les universitats estan contribuint a la pèrdua de qualitat en l'ensenyament i, en conseqüència, a la davallada de matriculacions. La frase que defineix els joves com "els millors formats de la història" només és certa a mitges perquè una cosa és la quantitat de títols i màsters que col·leccionen, i una altra de ben diferent és la qualitat de l'ensenyament rebut.

Qui esperi una classe magistral d'un professor associat que cobra 400 euros al mes, que només té assegurada la feina durant un quadrimestre, que ha de fer les fotocòpies pagant de la seva butxaca, que ha de corregir els exàmens a casa seva i gratis, i que s'ha quedat sense despatx on fer les tutories amb els alumnes, ho té clar.

També ho té clar el lector que busqui informació de qualitat. La majoria de les plantilles dels mitjans de comunicació, de paper i digital, treballen en una situació de precarietat laboral vergonyosa cobrant a tant la peça com a autònoms. Això sí és que cobren! A més, la destrucció de llocs de treball en aquest sector continua i, si fa uns anys els mitjans es van desfer dels periodistes de 40 anys en amunt, ara els està tocant el torn dels que es troben a la trentena. La màquina de triturar és insaciable.