Antoni Vives m'ha dit pocavergonya

Rellegint la surrealista entrevista que Jordi Molina ha fet a Antoni Vives, tinent d'alcalde d'Hàbitat Urbà de l'Ajuntament de Barcelona, a catalunyaplural.cat, no puc deixar de pensar que Maquiavel està més vigent que mai. Hi ha un moment estelar en què Vives rebutja les acusacions de treballar a favor dels interessos dels lobbys i, fins i tot, insulta aquells que es malfien de les seves intencions. "És una patranya i de pocavergonyes dir que governem la ciutat pensant en els lobbys. Governem per fer possible que la riquesa que produeix Barcelona per ella mateixa sigui més equitativa", afirma.

A la distància curta, el llargarut Antoni Vives sempre m'ha resultat simpàtic malgrat que li costi molt dissimular la seva ambició política i tingui aquesta desconcertant mirada. De sang calenta i arrauxat, amant de la gresca i de la broma, encara recordo les bronques que un discret Xavier Trias, a l'oposició en aquell moment, li clavava sovint perquè el jove Vives -membre de la pedrera més sobiranista de CDC- tenia poca paciència i molta pressa per tocar poder. Però una cosa és això i una altra és que em digui pocavergonya i es quedi tan ample.

Per comprovar que jo estic equivocada i que darrere el seu perfil ultralliberal s'amaga un polític amb vocació de servei i disposat a defensar sempre els interessos dels barcelonins, he entrat a la pàgina web de Barcelona Global, una curiosa "plataforma ciutadana de pensament i acció" que té com a socis importants corporacions empresarials, universitats, bancs i  grups de comunicació catalans. Deloitte, Freixenet, Applus, Banc Sabadell, Grup Godó, Fundació Damm, Clear Channel, Agrolimen, Abertis, Grupo Agbar i Endesa són alguns dels seus socis.

La missió d'aquesta plataforma és "contribuir activament a fer de Barcelona una de les ciutats més atractives del món per atraure i desenvolupar talent i activitat econòmica". Un dels seus propòsits és, precisament, col·laborar amb les institucions públiques i influir en les seves decisions estratègiques, precisament el que fan els lobbys. En el document Barcelona i el seu futur, la plataforma proposa que Barcelona esdevingui una ciutat global com Nova York, París, Londres, Shangai o Hong Kong. 

Aquest lobby vol fer de Barcelona una ciutat "que trascendeixi el territori on s'ubica" i que atregui per igual turistes i emprenedors de tot el món convertint-se en "pols d'atracció de talent a nivell internacional i grans generadores d'activitats econòmica i ocupació". Per assolir aquest objectiu proposa la reducció dràstica dels tràmits burocràtics, la revisió a fons de tota la normativa municipal i una fiscalitat que atregui els inversors, coses que el govern de CiU ja està aplicant. El cas del nou pla d'usos de Ciutat Vella n'és un exemple.

Us heu fixat que en cap moment Barcelona Global parla dels soferts ciutadans? Tremolem si és veritat que Antoni Vives despatxa amb ells sovint com diuen alguns pocavergonyes.