Al pas que va, Xavier Trias acabarà tenint el rècord Guinness de plantades de barcelonins cabrejats. És el seu primer mandat com alcalde de Barcelona i ja l'han plantat dos cops.
La primera va ser el 28 de novembre del 2011, quan va lliurar les medalles d'Honor de Barcelona. Una d'elles era per a la Maruja Ruíz Martos, emblemàtica activista veïnal de Nou Barris, que va pujar a l'estrada i li va etzibar a la cara que no podia acceptar un premi d'un partit que estava retallant brutalment l'estat del benestar. Recordo que Trias es va quedar ben parat. Al seu costat i amb la medalleta a la mà se l'escoltava amb cara de no creure's què estava passant. La Maruja va acabar de parlar i l'alcalde encara li va preguntar si volia la medalla o no.
La segona s'ha produït aquesta setmana. En aquest cas han estat els dos directors del polèmic documental Ciutat Morta, que han rebut el premi Ciutat de Barcelona malgrat que des del consistori se'ls ha posat a parir. Els seus somriures sospitosos mentre escoltaven la nominació al Saló de Cent haurien d'haver disparat les alarmes del personal de l'Ajuntament. Espavilats ells, han agafat els 7.000 euros de premi, però no han pogut resistir castigar l'alcalde i plantar-lo davant de tothom amb el guardó a la mà i amb la mateixa cara de babau que va posar amb la Maruja. Les imatges parlen per sí soles.
Més enllà de la crítica a la falta de previsió demostrada per segon cop pels seus nombrosos assessors, consellers i càrrecs de confiança per evitar el ridícul de l'alcalde; constato novament que Trias no ha trigat gaire a contagiar-se de l'estranya malaltia que ha afectat tots els batlles de Barcelona i que ha acabat costant-los el càrrec. El símptoma més clar és perdre el món de vista i no entendre res del que passa a la ciutat que un governa. Suposo que és conseqüència de veure el carrer des del despatx i el cotxe oficial, i de moure's per uns determinats barris, sobretot benestants.
Tot això ho explico perquè m'ha arribat que les expectatives electorals amb les quals treballa CiU en el cas de Barcelona són de tornar a guanyar i pactar amb ERC. Diuen les meves fonts que l'ambiciós però també desconegut Alfred Bosch no es podrà resistir als cants de sirena de cogovernar la ciutat, com abans li va passar a Jordi Portabella. A més, amb un Trias en retirada per qüestions d'edat, formar part del govern és la millor manera de promocionar-se de cara al pròxim cicle electoral.
Evidentment, en aquesta anàlisi política no entren ni els estralls que han fet en la població de la ciutat les retallades socials del govern català, ni les polítiques poc populars aplicades des del despatx de la plaça Sant Jaume pel pacte de CiU amb el PP, ni la irrupció dels projectes de Barcelona en comú i de les CUP, els primers amb gran presència als barris més obrers i els segons agafant una gran embranzida als antics feus convergents.
Encegada pels seus propis desitjos que tantes decepcions li han provocat en el passat, CiU oblida tres coses: que el veritable objectiu dels republicans és governar Catalunya, que les eleccions es guanyen a les urnes i que hi ha molts barcelonins molt cabrejats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada