Efectes perversos de la comissió sobre el frau

www.rac1.org

Per molt que he buscat, encara no he trobat ningú del carrer que opini que les comissions d'investigació del Parlament serveixen per a alguna cosa. La majoria dels enquestats les considera una plataforma perquè els diputats tinguin el seu minut de glòria i justifiquin l'elevat sou que guanyen, i no seré jo qui ho desmenteixi. Molts han recordat la comissió que es va crear arran de l'esfondrament del túnel del Carmel, però ningú m'ha sabut explicar què ha canviat després d'aquell xou.

Tot i que en aquest blog fujo de la política com a gat escaldat, no m'he pogut estar de seguir aquests dies les diverses compareixences de la família Pujol-Ferrusola a la comissió parlamentària que diu que investiga el frau a Catalunya. Ho he fet per tafaneria i també perquè el festival ha coincidit amb la publicació del meu llibre sobre la Marta Ferrusola i no passa ni un dia que algú no em pregunti sobre el tema. 

Jo, com molts altres catalans, m'he quedat atònita davant les declaracions incoherents i fregant el ridícul de la presidenta de Catalunya malgrat els intents desesperats del seu advocat per fer-la callar; m'he sentit insultada davant la prepotència demostrada pels fills de la nostrada parella reial i m'he emprenyat amb alguns diputats per la poca preparació amb què s'han enfrontat als interrogats per intentar desenmascar-los.

És evident que pensar en una autoinculpació pública en ple procés judicial és ridícul, com també és ridícul pensar que a CiU tothom censura el comportament de la família de l'expresident català. Només cal veure les intervencions de la Meritxell Borràs. Tanmateix, l'efecte més pervers de la comissió d'investigació és que s'està convertint en el millor altaveu perquè els Pujol-Ferrusola proclamin als quatre vents la seva innocència i intentin convèncer l'opinió pública que la seva és novament una persecució injusta. I tot això, a pocs mesos de les eleccions municipals i catalanes.

Resultats electorals a banda, al final i amb una mica de sort, l'únic record agradable que tindrem de la comissió d'investigació parlamentària serà la sorprenent exhibició samarretaire del seu president, el cupaire-propalestí David Fernández, que tant trobarem alguns a faltar.