El terror dels botiguers de Travessera

Promoció del llibre durant Sant Jordi/C.P.

Aquesta passada setmana ha fet quatre mesos de la publicació del meu llibre sobre la Marta Ferrusola. A diferència de Ildefonso Falcones, jo no podré defraudar a Hisenda perquè la venda del perfil de la presidenta de Catalunya no em farà milionària. L'experiència inoblidable m'ha servit per constatar que el règim pujolista, ara en mans dels seus hereus, exerceix una fèrrea censura en els mitjans de comunicació catalans, tant públics com privats. Als meus editors els ha sorprès. A mi no tant.

Potser de tots els exemples de mà negra per intentar amagar el llibre sobre la dona de Jordi Pujol, el que més destaca és el protagonitzat per l'Agència Catalana de Notícies, una agència creada pel govern català i finançada amb els nostres impostos que confón la propaganda amb la informació. Vaig anar a la seu del recinte de la Maternitat a fer l'entrevista acompanyada de la responsable de comunicació d'Angle Editorial. Fins i tot ens vam fer un selfie totes tres. L'entrevista mai ha vist la llum i jo segueixo esperant la disculpa de la redactora.

De les coses que m'han passat arran de la publicació del llibre em quedo amb la gent que m'ha explicat xocants experiències amb la Marta Ferrusola que confirmen que és una persona prepotent i antipàtica. Una taxista recordava el terror que provocava entre els botiguers del barri perquè sempre demanava descomptes per família nombrosa tot i administrar un sou de president de la Generalitat. Una de les botigueres que pitjor ho va passar va ser la propietària d'una botiga de bolsos. La Marta es va oferir a fer promoció dels seus articles en tots els actes oficials i no va acabar d'entendre mai que ningú compraria un bolso usat.

La utilització dels cotxes oficials de la Generalitat per portar les comandes, primer de la floristeria i després de la seva empresa Hidroplant, per traslladar la família a les cases de Queralbs i Vilassar, o per portar la compra del mercat sovintejaven. També era tradició que el xofer que cada matí la venia a buscar a casa agafés les monedes que la Marta guardava en un gerro al rebedor i anés a comprar el pa de la família. Un dia un dels xofers es va negar a fer-ho i una Marta irada el va fer tornar a cotxeres amb l'amenaça de fer-lo fora.

Avui he vist una pel·licula protagonitzada per Russell Crowe on fa d'alcalde de Nova York corrupte i sense escrúpols. En un moment donat de la trama li diu a un expolicia que "nosaltres abusem perquè podem i, a més, ens agrada fer-ho". Suposo que és un mal força estés en un país de fireta com el nostre. Tant entre la majoria de polítics com entre els que dirigeixen mitjans de comunicació.