dimecres, 12 d’agost del 2015

Quan el turisme massiu justifica la censura

Una de les fotos de Berengo que han desfermat la polèmica/lastampa

Els pocs venecians que resisteixen la invasió turística i protesten des de fa anys per la presència dels grans creuers a la llacuna han estat testimoni aquesta setmana d'una nova polèmica relacionada amb el turisme massiu. Resulta que l'alcalde de Venècia, Luigi Brugnano, ha decidit suspendre en l'últim moment l'exposició Mostra a Venezia del fotògraf Gianni Berengo. La mostra s'havia d'inaugurar el pròxim 19 de setembre al Palazzo Ducale, però ha quedat ajornada sine die.

En una societat suposadament democràtica com és la veneciana sorprén que l'alcalde aprofiti els privilegis que li dóna el seu càrrec per censurar una exposició fotogràfica. Tanmateix, l'explicació és senzilla: la càmera de Berengo ha fotografiat tots els racons de la Sereníssima i això vol dir també l'eixam de turistes descamisats que col·lapsen la Piazza San Marco i els gegantins creuers (grandi navi veloci, com diuen ells) que contaminen el paisatge i les aigües d'una de les ciutats més encisadores del món.

La decisió de Brugnano ha provocat una gran polèmica a la ciutat, sobretot entre els venecians que encara resisteixen els estralls del turisme massiu i es neguen a emigrar a terra ferma. L'alcalde ha justificat la decisió assegurant que està molt preocupat per l'impacte negatiu que les fotografies poden tenir sobre la Venècia de cartró-pedra dissenyada per als turistes. Sembla que la contaminació que els creuers provoquen en una llacuna agonitzant no és motiu de preocupació. Com tampoc ho és el fet que la gran massificació que la ciutat suporta acabi foragitant la gallina dels ous d'or.

A Barcelona cada vegada són més les veus que avisen que el model venecià sobre el qual es mira la capital catalana està ferit de mort. Si Barcelona necessita un model per gestionar el turisme de forma racional, que es fixi en l'exemple de Bolonya. Entre Venècia i Florència, la capital de la regió d'Emilia-Romagna llueix amb llum pròpia. Destaca una gestió respectuosa del seu patrimoni urbanístic, cultural, mediambiental i gastronòmic. La presència d'hotels està regulada, els preus són raonables i als turistes se'ls cobra una taxa per l'impacte que generen a la ciutat i se'ls demana que l'estimin com si fossin bolonyesos

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada