dimarts, 8 de setembre del 2015

L'smart boy se'n va per la porta del darrere

Les presumptes amistats perilloses de Vives amb els russos/elconfidencial.com

Enmig de tant soroll mediàtic, la seva marxa ha passat gairebé desapercebuda per als barcelonins. Per la porta del darrere i aprofitant un ple municipal on es discutia un tema delicat, la pertinença de la ciutat a l'AMI, i amb el rum-rum distorsionador d'una Diada contaminada per les eleccions del 27S com a banda sonora de comiat. Parlo d'Antoni Vives, un dels màxims defensors de la gestió neoliberal del govern Trias i també, perquè no dir-ho, un dels màxims responsables de la desfeta electoral de CiU a Barcelona.

Carrera política meteòrica, la de Vives. Del jove eixelebrat militant de l'MDT a CiU passant primer per l'Acció Catalana de Max Cahner i per ERC. L'exdirector de la Fundació Trias Fargas ha medrat ràpid a l'ombra de la colla de privilegiats que li reien les gràcies als fills de Jordi Pujol i Marta Ferrusola, i ha culminat la seva cursa amb una sorprenent i frenètica activitat literària que ha combinat amb una gestió política nefasta com a tinent d'alcalde d'Hàbitat Urbà. Només cal preguntar per ell a les entitats veïnals.

El vaig conèixer fa uns quants anys, quan CiU el va encolomar a un Xavier Trias que vegetava a l'oposició municipal. Al principi, el seu equip no el va acollir amb els braços oberts per la fama de trepa i persona sense escrúpols que precedia al nouvingut, a qui alguns van arribar a qualificar malèvolament com a "curt de gambals". Involuntàriament vaig ser testimoni d'unes quantes bronques. Es veu que Vives, aficionat a les bromes i a tirar pel dret, era un especialista a treure el pacífic Trias de polleguera. També ho era a perdre la maleta en els viatges oficials i entre els periodistes era conegut com el "gafe".

Dilluns passat, després de comunicar oficialment a l'alcaldessa, Ada Colau, la seva renúncia a la política municipal i el seu retorn a l'activitat privada, Antoni Vives era elogiat per Trias. En un comunicat, l'exalcalde li agraïa "de tot cor la bona feina feta" i assegurava que "els seus projectes, les seves idees i la capacitat de treball han deixat una magnífica empremta als carrers i places de la capital catalana, que la marcarà positivament durant molts anys". No sé si l'agraïment era sincer o en realitat amagava la satisfacció de perdre'l finalment de vista.

És sorprenent com en el relat de comiat fet pels mitjans subvencionats, la majoria li atribueixen el gran mèrit que Barcelona sigui l'smart city que és ara. Pocs parlen de l'enfrontament que ha mantingut amb les associacions de veïns per la privatització de l'espai públic de la ciutat o per les seves polèmiques actuacions al Paral·lel, a la Diagonal o al Passeig de Gràcia. Faré un especial esment a la Barceloneta, on els veïns i el director de l'oficina Antifrau de Catalunya, Daniel de Alfonso, el continuen assenyalant com a principal sospitós del suposat desembarcament de la màfia russa a la Marina del Port Vell.

Antoni Vives s'ha guanyat a pols la seva mala fama. El seu caràcter prepotent i la intransigència amb què va dirigir durant quatre anys l'àrea d'Hàbitat Urbà, no només va cremar els pobres gerents del seu departament, que tot i ser de la mateixa corda política que ell van sortir cames ajudeu-me al poc temps de ser dessignats per al càrrec. Vives també va destruir tots els ponts de diàleg amb els barris i els resultats electorals de les eleccions del mes de maig en són la prova més evident. Resulta que l'smart boy de Trias no ho era tant.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada