On és el 'lobby' ciutadà?

Merchandising electoral de BComú/Cristina Palomar

Era d’esperar, però no per això deixa de sorprendre la virulència amb què han respost. Fins a 26 recursos han presentat els hotels davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya contra la moratòria del govern d’Ada Colau que suspèn durant un termini màxim d’un any la construcció de nous establiments turístics en un intent de posar ordre a tant desori. I ja cal que prenem unes quantes infusions de valeriana perquè probablement la xifra de recursos anirà en augment.

L’atac frontal d’aquest important lobby econòmic contra el govern de la ciutat escollit a les urnes és escandalós i demostra un cop més que al capital l’importa un rave la democràcia, els drets humans i molt menys el patrimoni arquitectònic o la qualitat de vida de Barcelona. Protegits per l’anterior govern neoliberal de Xavier Trias, que els va donar llum verda a fer el que volguessin com si la ciutat fos seva, els hotelers no estan disposats a renunciar ara a la gallina dels ous d’or. Fent una interpretació forçada de la llei urbanística esgrimeixen un certificat que els permet presentar un projecte de llicència com a prova irrefutable del seu dret a saltar-se la moratòria.

El lobby hoteler no està sol en aquesta missió. Compta amb el suport de bona part de la premsa barcelonina que, des de les seves pàgines, dia sí i dia també contribueix a bombardejar la línia de flotació del govern Colau publicant infinitud d’articles experts i periodistes que repeteixen fins a l’avorriment les consignes de qui els dóna de menjar. Algun diari que s’ha quedat sense subvenció municipal s’ha atrevit, fins i tot, a interpretar retorçadament com una rectificació que el consistori estigui donant el vistiplau als projectes que ja tenien els tràmits aprovats abans de l’entrada en vigor de la moratòria.

El cas em recorda molt al de la gossera de luxe amb calefacció i aire condicionat de la tinent d’alcalde ecosocialista Imma Mayol que s’havia de construir al Tibidabo, a tocar de les escoles dels rics. La pressió sobre el govern Hereu va ser tan brutal que el polèmic projecte va acabar guardat en un calaix i mai més se n’ha sabut res. A diferència de Jordi Hereu, espero que l’alcaldessa Colau els tingui més ben posats i no cedeixi a les pressions tot i les amenaces constants d’acabar sense un euro per les indemnitzacions milionàries que presumptament haurà de pagar als pobres hotelers.

Deixant de banda les crítiques lícites de l’oposició a les formes amb què l’Ajuntament de Barcelona ha gestionat el tema moratòria turística i els interessos ocults d’alguns grups municipals, és inqüestionable que la decisió de no donar noves llicències ha estat ben rebuda per una part important dels barcelonins, sobretot els que viuen en els barris que suporten una pressió turística més gran. Fer un parèntesi d’uns mesos fins tenir fet l’estudi que posi ordre a aquesta activitat econòmica, la racionalitzi i en redueixi el seu impacte negatiu sobre determinats barris sembla lògic i convenient si volem que la gallina dels ous d’ors no pateixi de restrenyiment crònic.

Potser ja seria hora de fer sortir de nou al carrer el desmobilitzat lobby ciutadà per fer costat al govern Colau i equilibrar la balança de les pressions hoteleres, polítiques i periodístiques. Pensar que com que governen els meus ja no m’haig de mobilitzar per res és un error que la Barcelona popular no es pot permetre repetir.

Article publicat a El Triangle