Mai
abans un alcalde havia donat tants bons titulars
i m’havia havia fet sentir tanta vergonya aliena per la seva incompetència per
al càrrec. Parlo d’Albert Ballesta, el
major mèrit del qual fins al moment és haver qüestionat el suposat bon criteri
de Carles Puigdemont a l’hora de triar-lo com a delfí i nomenar-lo alcalde de
Girona. Tots recordem el procés tan democràtic que va precedir a la tria de
Ballesta: a dit i després de fer dimitir com a regidors els divuit companys que
el precedien a la llista electoral convergent. Suposo que en això deu consistir
la nova política.
L’elecció
de Ballesta no ha estat només “un frau democràtic”
com van dir els republicans i socis del govern que presumptament presideix
Puigdemont. És també un exemple més de
la vigència de la teoria que dóna nom al Principi de Peter i que assegura que
“en una jerarquia, tot empleat tendeix a ascendir fins al seu nivell
d’incompetència”. El cas és que crec que aquest principi que tant bé
s’aplica a la política catalana omet la segona part, tant o més important que
la primera: “tant incompetent és l’empleat que és ascendit per sobre de les
seves possibilitats com qui el designa per al càrrec coneixent les seves
limitacions”.
Si
jo fos gironina em preocuparia molt el ridícul del meu alcalde i la mala imatge
que dóna de la ciutat. Girona, tan pagada
de sí mateixa, és avui la riota de Catalunya amb el permís de Barcelona. Si
deixem de banda l’episodi deu negrets
–en aquest cas divuit-, el xou de
Ballesta és un no parar de gags fins al punt que sembla estar assessorat per
algun guionista polonès. Primer
s’equivoca a l’hora d’acceptar el càrrec d’alcalde i s’ha de repetir el
nomenament. Després pacta amb el dimoni per aconseguir que s’aprovi i el seu
augment de sou oblidant que el dimoni és espanyolista. I al final es queda més
sol que la una i sense salari: mentre no trobi cap soci de govern només cobrarà
dietes.
Admiro
el nul sentit del ridícul de Ballesta i la seva fatxenderia nata.
No només diu que els gironins “poden estar ben tranquils” perquè ell no pensa
dimitir malgrat la col·lecció de pífies, sinó que lamenta que alguns l’hagin volgut presentar “com a un pessetero” perquè
el sou d’alcalde és pecata minuta si
el comparem amb el de funcionari de la Generalitat. Se’m disparen les
alarmes al pensar en la dissort que com a ciutadana em suposaria caure a les
seves mans de funcionari i busco en la seva biografia oficial. Llegeixo que,
com Puigdemont, també és periodista sense títol i em quedo garratibada quan
descobreixo que ha estat Director dels Serveis Territorials del Departament
d’Interior a Girona.
Recuperada de l’ensurt em concentro a pensar sobre quina deu ser la
veritable raó que ha portat Carles Puigdemont a encolomar als gironins Albert
Ballesta com a alcalde i la reflexió em porta a concloure que deu ser la
mateixa raó que va portar Artur Mas a col·locar-lo a ell –també a dit- de
president de la Generalitat. La conclusió em fa recordar una altra teoria
lligada al Principi de Peter de la qual desconec el nom, però que sé que
existeix perquè l’he patida sovint en el meu gremi professional. És aquella que
diu que “un incompetent només designa incompetents perquè ell sembli competent”.
És aplicar la teoria en qüestió a tot
aquest galimaties polític i veure la llum: Mas
ha designat Puigdemont i Puigdemont ha designat Ballesta amb l’objectiu que els
catalans trobem a faltar Mas i reclamem que torni i que els gironins facin el
mateix amb Puigdemont. El fet de constatar que el fill del pastisser és un
president de la Generalitat florero
em dol perquè esperava que el moviment de la seva cabellera serviria per
airejar una mica l’enrarit ambient dels despatxos oficials. Tanmateix, la
decepció em dura poc. És recordar que el president de debò és Oriol Junqueras,
triat democràticament en tots els seus càrrecs públics, i respirar tranquil·la.
Article publicat a El Triangle
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada