dimarts, 29 de març del 2016

La vaca i el nou periodisme



La setmana segueix proveint-me d’absurditats diverses que superen la meva imaginació. En el cas dels polítics, el tema dóna per fer una interminable enciclopèdia de l’esperpent mentre no els obliguin a passar un psicotècnic sobre capacitació mental abans de posar-los a les llistes, però avui prefereixo escriure sobre una vaca. Mai abans havia pensat en aquest rumiant com un ésser perillós, quasi mortífer, però gràcies a un diari de gran prestigi he descobert que darrere del bucòlic paisatge del Pirineu “s’amaguen riscos ocults”, tot i que no aclareix si són producte de la dieta a base de clenbuterol o dels efectes del canvi climàtic en les bèsties.

La rocambolesca història se situa en un prat de Ribes de Fresser. Una parella passejava amb el gos quan de sobte una vaca va envestir-los “per causes que es desconeixen”. La primera a rebre va ser la pobre dona que portava el ca en braços, però l’home es va endur la pitjor part en intentar socórrer la seva parella. La vaca se’l va endur per davant, el va tirar a terra i el va rebolcar. No el va mossegar perquè era una vaca vegetariana. La dona va acabar amb contusions i l’home amb diverses costelles trencades. No sabem res del gos ni tampoc si els Mossos d’Esquadra han obert alguna investigació per esbrinar si l’agressora era una vaca de debò o un toro disfressat de vaca. Tampoc es descarta que la vaca, independentista per descomptat, hagués actuat en defensa pròpia al confondre la parella amb votants d’Unió.

Sempre m’he malfiat dels bovins per molt que digui el poeta Joan Maragall i l’episodi glossat al diari més subvencionat de Catalunya confirma les meves sospites sobre la seva perillositat. Campen lliurament i sense morrió, i planten la tifarada en l’indret més bonic perquè caiguis de quatre grapes sobre la merda acabada de fer. Si se t’acut muntar la tenda en un lloc idíl·lic deixat de la mà de Déu sempre apareixerà una vaca per menjar-se els vents i els cordons de les botes. I si tens una urgència intestinal i t’amagues darrere d’un arbre discretament, tard o d’hora la vaca sortirà del no-res i se’t quedarà mirant fixament mentre intentes infructuosament plantar un pi.

A la facultat de Periodisme no em van parlar concretament de vaques, sinó de gossos. No recordo cap professor que em deixés impressionada per la seva genialitat a l’hora de compartir amb mi els seus coneixements, però sí que em va quedar gravat que la notícia no és que un gos mossegui un home sinó que sigui el gos el mossegat per l’home, un acte de barbàrie només comparable a l’acord de Brussel·les amb Turquia perquè els refugiats es mosseguin entre ells. Reconec que des d’aleshores ha plogut molt i que el nou periodisme que està de moda a Catalunya poc o res té a veure amb els criteris clàssics que han donat sentit i prestigi a aquesta professió.

En aquest país dels miracles on cada cop hi ha més regidors i diputats sense activitat cerebral que exerceixen com a tals, aquest nou periodisme que se salta alegrement la legalitat vigent és protagonista de gestes memorables. Deixant de banda l’episodi del trastorn de personalitat transitori del rumiant del Ripollès, recordo el delirant cas del diari que va publicar dues pàgines en blanc durant una campanya electoral. Devia pensar el director que era una forma original de protestar perquè el candidat es va negar a concedir-los una entrevista quan en realitat feia un gran favor als lectors perquè els estalviava un trauma.


A l’espera que la Generalitat publiqui la llista dels mitjans catalans afavorits per la pluja de milions en subvencions perquè segueixen publicant notícies de vaques embogides i pàgines en blanc per no pagar periodistes, em concentro en el regidor popular de Palafolls que va enviar Ada Colau a “fregar el terra” i demano a totes les bèsties de Catalunya, sanes o trastocades, que baixin dels cims cagant llets com a Avatar i arrasin tot el que trobin al seu pas. Ja ho arreglarà després l’Artur Mas quan torni del seu retir espiritual.

Article publicat a El Triangle

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada