La setmana segueix proveint-me
d’absurditats diverses que superen la meva imaginació. En el cas dels polítics,
el tema dóna per fer una interminable enciclopèdia de l’esperpent mentre no els
obliguin a passar un psicotècnic sobre capacitació mental abans de posar-los a
les llistes, però avui prefereixo
escriure sobre una vaca. Mai abans havia pensat en aquest rumiant com un
ésser perillós, quasi mortífer, però
gràcies a un diari de gran prestigi he descobert que darrere del bucòlic
paisatge del Pirineu “s’amaguen riscos ocults”, tot i que no aclareix si són
producte de la dieta a base de clenbuterol o dels efectes del canvi climàtic en
les bèsties.
La
rocambolesca història se situa en un prat de Ribes de Fresser.
Una parella passejava amb el gos quan de
sobte una vaca va envestir-los “per causes que es desconeixen”. La primera
a rebre va ser la pobre dona que portava el ca en braços, però l’home es va
endur la pitjor part en intentar socórrer la seva parella. La vaca se’l va
endur per davant, el va tirar a terra i el va rebolcar. No el va mossegar
perquè era una vaca vegetariana. La dona
va acabar amb contusions i l’home amb diverses costelles trencades. No
sabem res del gos ni tampoc si els Mossos d’Esquadra han obert alguna
investigació per esbrinar si l’agressora era una vaca de debò o un toro
disfressat de vaca. Tampoc es descarta que la vaca, independentista per
descomptat, hagués actuat en defensa pròpia al confondre la parella amb votants
d’Unió.
Sempre
m’he malfiat dels bovins per molt que digui el
poeta Joan Maragall i l’episodi glossat
al diari més subvencionat de Catalunya confirma les meves sospites sobre la seva
perillositat. Campen lliurament i sense morrió, i planten la tifarada en l’indret
més bonic perquè caiguis de quatre grapes sobre la merda acabada de fer. Si se
t’acut muntar la tenda en un lloc idíl·lic deixat de la mà de Déu sempre
apareixerà una vaca per menjar-se els vents i els cordons de les botes. I si
tens una urgència intestinal i t’amagues darrere d’un arbre discretament, tard
o d’hora la vaca sortirà del no-res i se’t quedarà mirant fixament mentre intentes
infructuosament plantar un pi.
A
la facultat de Periodisme no em van parlar concretament de vaques, sinó de
gossos. No recordo cap professor que em
deixés impressionada per la seva genialitat a l’hora de compartir amb mi els
seus coneixements, però sí que em va
quedar gravat que la notícia no és que un gos mossegui un home sinó que sigui
el gos el mossegat per l’home, un acte de barbàrie només comparable a
l’acord de Brussel·les amb Turquia perquè els refugiats es mosseguin entre ells.
Reconec que des d’aleshores ha plogut molt i que el nou periodisme que està de moda a Catalunya poc o res té a veure amb
els criteris clàssics que han donat sentit i prestigi a aquesta professió.
En aquest país dels miracles on cada
cop hi ha més regidors i diputats sense activitat cerebral que exerceixen com a
tals, aquest nou periodisme que se salta alegrement la legalitat vigent és
protagonista de gestes memorables. Deixant
de banda l’episodi del trastorn de personalitat transitori del rumiant del
Ripollès, recordo el delirant cas del diari que va publicar dues pàgines en
blanc durant una campanya electoral. Devia pensar el director que era una
forma original de protestar perquè el candidat es va negar a concedir-los una
entrevista quan en realitat feia un gran favor als lectors perquè els
estalviava un trauma.
A
l’espera que la Generalitat publiqui la llista dels mitjans catalans afavorits
per la pluja de milions en subvencions
perquè segueixen publicant notícies de vaques embogides i pàgines en blanc per no
pagar periodistes, em concentro en el regidor popular de Palafolls que va
enviar Ada Colau a “fregar el terra” i demano
a totes les bèsties de Catalunya, sanes o trastocades, que baixin dels cims
cagant llets com a Avatar i arrasin
tot el que trobin al seu pas. Ja ho arreglarà després l’Artur Mas quan
torni del seu retir espiritual.
Article publicat a El Triangle
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada