diariocritico.com |
No
sé quina deu ser la mala experiència de Félix de Azúa amb les peixateres.
Potser el trauma li ve perquè les que ha conegut ignoraven qui és i que es
dedica a treure gripaus i colobres per la boca per compensar altres mancances. Jo, a diferència d’ell, les idolatro perquè
em nodreixen d’una de les menges més riques del planeta. Sempre que faig
turisme visito els mercats i el primer lloc on faig el tafaner és a les parades
de peix i marisc. M’agrada observar la traça
amb què la peixatera talla, fileteja i neteja el gènere. El clímax arriba
quan les escates surten disparades provocant una pluja platejada que t’acaba
arrebossant.
Habitualment compro el peix en el mercat
de Santa Caterina. La meva peixatera és
increïble: alhora que em talla el peix amb un ganivet descomunal
m’aconsella com cuinar-lo al forn i es discuteix amb el marit perquè s’ha
equivocat amb les comandes i ha fet curt. És
l’ànima del negoci familiar, es mou en un espai minúscul que comparteix amb
una treballadora a qui té fregida perquè tot ho fa malament i ha despatxat durant mesos amb una hèrnia
discal i un braç enguixat. Tret d’un cop que es va oblidar de posar-me el
peix a la bossa després d’haver-lo cobrat, sempre torno a casa carregada més
del compte però feliç.
La
comparació de l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, amb les imprescindibles venedores
de peix no és odiosa, encara que el malagradós
De Azúa i Comella s’ho pensi. Com es nota que el rapsoda no trepitja gaire el
mercat perquè ja ho fa la criada. Suposo
que l’avorriment i la falta d’inspiració deuen ser les raons que expliquen els
seus continus brams contra tot el que ve de Catalunya. Això i el fet que
com que el seient que ocupa a la Real Academia de la Lengua Española correspon
a una lletra muda, ha de fer-se notar dient improperis masclistes i classistes com
el senyoret de Pedralbes que menysprea les dones en castellà perquè el català
és una llengua de menestrals i pagesos.
No
penso perdre ni cinc minuts del meu temps demanant la seva destitució fulminant
de la RAE per la senzilla raó que el millor
menyspreu que se li pot fer a un lletraferit maleducat és tractar-lo amb
indiferència, però sospito que si ell hagués
d’escollir entre Ada Colau i Rita Barberá per anar a sopar preferiria compartir
cigaló amb la refinada senadora popular i exalcaldessa de València. És molt
més divertit fer la sobretaula amb la reina del caloret faller que no amb una peixatera disfressada d’alcaldessa
que no fa més que parlar de refugiats i de pobres. Quin mal gust.
Félix de Azúa creu que posant a parir
la Colau la menysprea a ella, als barcelonins que la van votar i, de pas, a
totes les pobres peixateres del món quan en realitat el que demostra és
tenir-la molt petita. No sigueu mal pensats. Em refereixo a la dimensió de la
matèria gris del seu presumptament excels cervell d’intel·lectual embadalit. Cada vegada que el senyor H obre la boca i
escup la seva bilis creix el nombre d’independentistes, de feministes i
d’admiradors d’Ada Colau. Segueixi així amb el seu trauma infantil no
resolt. Aquí estem encantades.
Article publicat a El Triangle
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada