Quina alegria sento quan algú em dóna
la raó ni que sigui inconscientment. Malgrat els reiterats intents de
convèncer-me que Espanya és un Estat modern sempre he sospitat que la separació de poders entre l’Estat i
l’Església és en realitat inexistent i que l’únic que ens salva del salvatgisme
de decapitar, apedregar fins a la mort o penjar del coll en una grua per
raons de moral és la tremenda mandra ibèrica
que ens fa haver de recollir els trossos i netejar la sang. Ho sento pels
meus amics federalistes que, optimistes incansables, no deixen de repetir-me des
de l’autoengany que encara hi ha esperança.
L’última
evidència que confirma la meva sospita que Espanya no té remei és la gran
actuació nacionalcatòlica de la fiscal Marisa Morando.
El seu acte defensant la condemna a la regidora Rita Maestre per haver presumit
de ser puta i bollera en la capella
de la Universitat Complutense de Madrid és digne de l’esmolada ploma d’una
reencarnació de sor Citroën. Suposo que la
beata Morando va redactar l’escrit contra Maestre just després de tornar de
missa. Expressions com “espai sagrat per als catòlics per trobar-se allà
l’Altíssim” només es poden entendre per un embogiment transitori conseqüència
d’una sobredosi d’encens o de l’èxtasi que provoca haver experimentat la gràcia
de l’Esperit Sant en forma de cagarada de colom.
El
contingut de l’escrit ha aixecat polseguera, sobretot perquè més que l’acte
redactat per una fiscal sembla un article qualsevol d’un full parroquial de
l’Opus Dei. Com se sent d’ultratjada sor Morando
perquè una colla de bruixes en sostenidor –i segurament comunistes amb banyes i
cua- va protestar contra la presència d’un lloc de culte catòlic en una
universitat pública! Segons ella, no només van actuar com a “un grup
organitzat” –no va gosar escriure grup terrorista-, sinó que van voler imposar
als altres “la seva forma de veure la vida i la sexualitat”, precisament el mateix
que ha fet l’Església Catòlica espanyola durant segles de dominació i
persecució de la dona i de la diferència.
Morando
s’escandalitza perquè un acte tan abominable s’intenti disfressar de llibertat
d’expressió i amb això coincideix amb el ministre de l’Interior i la seva
absurda croada contra els titellaires terroristes
pels seus intents d’adoctrinar els nens madrilenys en el culte a Alka-Eta. Si
presumir de ser putes en una capella és una abominació no vull ni pensar què
diria la fiscal del capellà del poble de la meva mare que al mateix temps que
confessava les joves solteres les prenyava. Al final va ser impossible amagar
la malifeta perquè totes les criatures sortien clavades al pare i el capellà va
ser traslladat a una altra parròquia per seguir predicant entre les noies que
Déu és amor.
En un intent inútil de semblar
objectiva, Morando remarca al final de l’escrit que la censura s’hauria aplicat
igual en el cas que “els fets s’haguessin produït en una mesquina o una
sinagoga”. Ignoro si la justícia
espanyola va curta de personal i ha de regalar el títol de fiscal a la tómbola prescindint
del test d’aptituds corresponent, però aquest argument fa enrogir de vergonya
aliena perquè la performance tenia
com a objectiu protestar per la presència d’un espai religiós en un centre
públic i teòricament laic. Tampoc em consta que hagi cap universitat estatal
amb mesquita o sinagoga, però si la fiscal Morando en troba cap que m’ho digui
i muntem una foguera per cremar heretges. Jo portaré el llumí de cremar
Constitucions.
Article publicat a El Triangle
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada