BCNantimasclista

Barcelona és una ciutat tan moderna que, per tenir, fins i tot té un protocol de dol que marca les directrius a seguir en cas de morts de dones per violència de gènere. El document, elaborat amb entitats que lluiten contra la violència masclista, inclou enviar una carta de condol a la família de la víctima, facilitar un llaç als treballadors municipals que ho demanin, comunicar l’assassinat a les pantalles informatives del Metro i utilitzar al compte oficial de twitter el hastag BCNantimasclista. A l’últim plenari municipal de l’any es guardaran tants minuts de silenci com dones hagin estat assassinades a la ciutat i tots els edificis municipals lluiran un crespó negre cada cop que es confirmi un feminicidi.

El pioner protocol regula com s’han d’organitzar les convocatòries institucionals de rebuig i estableix com ha d’actuar el consistori des del punt de vista comunicatiu, tant pel que fa a la seva relació amb la ciutadania com amb els mitjans de comunicació. Per començar, als periodistes se’ls facilitarà tota la informació del cas des del mateix gabinet de premsa de l’Ajuntament amb l’objectiu de conscienciar la ciutadania contra la violència sexista. Segons la regidora de Feminismes i LGTBI, Laura Pérez, és molt important que Barcelona disposi d’un protocol de dol “que rebutgi simbòlicament però també –i sobretot- contundentment tota la violència masclista”.

El document també incorpora les directrius que ha de seguir el consistori a nivell intern. A banda de les iniciatives en l’àmbit judicial, també redefineix i millora la col·laboració entre l’Institut de Serveis Socials, el Centre d’Urgències i Emergències Socials de Barcelona (CUESB) i els Mossos d’Esquadra. Ara, cada vegada que es produeixi un intent d’agressió a una dona o es consumi un assassinat es convocarà un gabinet de crisi en les primeres cinc hores per coordinar el treball dels diferents serveis d’atenció. En cas d’agressió, se celebrarà una segona reunió de treball 24 hores després per avaluar la situació i al cap d’un mes s’analitzarà en quina fase del circuit d’acompanyament es troba la víctima.

Queda molt bé tenir un manual d’instruccions perquè així no has de pensar gaire. El que no tinc tan clar és si aquestes directrius serviran realment per combatre la violència contra les dones a Barcelona. Fa uns mesos vaig entrevistar la Rakel Escurriol, coordinadora del programa d’atenció a les dones de la cooperativa d’iniciativa social TAMAIA. Viure sense violència, i no va dubtar a assenyalar la falta de recursos de les institucions i la tisorada aplicada aquests últims anys –les campanyes de prevenció i sensibilització s’han retallat fins a un 24%- com dues de les principals culpables del degoteig continu de víctimes, que aquest 2016 arriba ja a les 42 dones, 7 de les quals a Catalunya.

Tampoc està molt clar que la publicació de les agressions amb pèls i senyals als mitjans de comunicació serveixi per conscienciar l’opinió pública i hi ha qui ho veu contraproduent perquè interpreta que les morts es banalitzen. Tot i existir un decàleg de bones pràctiques per informar sobre els casos de violència contra les dones, la realitat és que moltes vegades els mitjans –en tant que corretja de transmissió dels postulats del patriarcat- busquen més l’impacte de la notícia que no la denúncia. Com deia Escurriol a EL TRIANGLE, “es donen tot tipus de dades sobre la notícia, però ningú analitza l’arrel del problema”.

M’haureu de disculpar si m’he posat seriosa a l’hora d’escriure sobre aquest tema i si sóc extremadament crítica al considerar paper mullat els protocols institucionals mentre homes i dones continuen sent educats per una ideologia masclista que legitima el domini del primer sobre la segona. Cada vegada que ma mare recorda com una veïna es va presentar a l’enterrament del seu marit amb un martell per verificar que els claus del taüt estaven ben posats, m’esgarrifo. El finat dormia amb un matxet sota el coixí i va convertir la vida de la seva dona en un infern del qual va trigar molts anys a sortir.

Article publicat a El Triangle