Algun amic vegetarià
m’havia comentat que el consum excessiu de morcillas
de Burgos provoca estranys efectes secundaris. Disposada a comprovar-ho
empíricament, he aprofitat aquest
calorós mes d’agost per fer una volta per l’Espanya profunda que tant menyspreen
alguns catalans refinats per rància i demodé.
Ho he fet també perquè viatjar a terres exòtiques m’ajuda a veure amb més
claredat la biga a l’ull propi i cal dir, amb orgull patri, que la biga
catalana té unes dimensions extraordinàries. El resultat de l’experiència ha
estat magnífic perquè els fenòmens paranormals han sovintejat. Entre altres
moltes coses he vist un home menjant una amanida amb cullera i una família
vestida de rosa xiclet beneint la taula en veu alta en un restaurant.
Des
del primer dia de ruta fins a l’últim la meva dieta ha girat al voltant de la morcilla suposadament al·lucinògena,
una menja prohibida per als que ens passem tot l’any alimentant-nos d’insípid enciam
pensant que aconseguirem encongir-nos uns grams. A aquells catalans traïdors com jo que gaudeixen visitant l’enemic els
aconsello que s’oblidin dels soporífers cants gregorians dels monjos de Santo
Domingo de Silos i passin per
Covarrubias a comprar uns quants
botifarrons d’arròs i sang que el carnisser Pablo Subiñas elabora
artesanalment. Ja sé que no em paguen per fer publicitat, però és que a més
d’artístiques, les seves morcillas són
espectaculars i bé podrien explicar els comportaments estrambòtics d’alguns
aborígens.
Precisament, estava jo reflexionant sobre si el consum excessiu d’aquesta vianda
porcina podria ser la causa que el PP segueixi guanyant les eleccions generals
encara que presenti un ase de candidat quan
una piulada de TV3 em va distreure. Abordava
el fracàs de la L9 sud. Es veu que sis mesos després de la seva inauguració
a bombo i plateret, la majoria dels viatgers que passen per l’aeroport prefereix
l’autobús per arribar a Barcelona perquè la nova línia del Metro dóna molta
volta i no deixa en el centre. No vaig
poder evitar comparar la faraònica infraestructura -que es va fer amb
diners públics per satisfer les exigències del Mobile World Congress- amb els aeroports fantasmes i les línies
de l’AVE que no utilitza ningú a cal veí i vaig veure clarament que la cara dura no és culpa de la morcilla de Burgos.
Tampoc
els comportaments estranys que he presenciat
durant el meu viatge iniciàtic a través de el calorós altiplà castellanolleonès
han resultat ser exclusius dels nostres
veïns mesetaris. A Catalunya, on
no es menja gaire morcilla que jo
sàpiga, tenim un president de la
Generalitat cumbaià que aprofita les vacances per tocar la guitarra i cantar
cançons dels Beatles amb accent de Girona. Tant se val que sigui en un sarau de
patricis ben alimentats a base de llagosta i xampany francès com en una trobada
al voltant del foc d’escoltes amb carmanyola. El trobador Carles Puigdemont sempre em reconcilia amb la humanitat
perquè em demostra que els catalans fent el ridícul no som ni millors ni
pitjors que la resta del món.
Article publicat a El Triangle
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada